Aparteu el calze de mi

Aquesta frase o una altra de semblant amb el mateix sentit és comuna entre la classe política quan ha d’afrontar la seva part de responsabilitat davant d’una catàstrofe. Ve això a tomb davant dels dos ensorraments dramàtics produïts aquest estiu: el moll del port de Vigo i el pont de l’autopista de Gènova.

En tots dos casos, i amb responsables polítics de molt diferent espectre ideològic, la resposta ha estat idèntica: llançar pilotes fora i culpar altres administracions. En el cas gallec, l’autoritat portuària i l’alcalde de Vigo, el socialista Abel Caballero, es van embolicar en una batalla de comunicats sobre qui era el culpable de la negligència en el manteniment de la infraestructura.

L’arquitecte Guillermo Vázquez, que va guanyar el Premi Nacional d’arquitectura, precisament amb el seu projecte d’ordenació del Front Marítim de Vigo, es lamentava de l’absolut estat d’abandó d’una infraestructura que es va vendre als veïns pomposament com la manera d’obrir la ciutat al mar.

Pel que fa a Itàlia, l’ultradretà i xenòfob ministre de l’Interior Matteo Salvini ha anat al gra, ha culpat directament la Unió Europea de l’ensorrament del pont de Gènova. Això sí que és tirar pilotes fora. Brussel·les no ha tardat ni un minut a respondre que Roma rep milions d’euros d’ajuda comunitària per a infraestructures amb què podia haver tingut més cura de la seva obra pública.

Però el més greu va ser que, mentre els serveis d’urgències buscaven entre els enormes trossos de l’autopista desplomada els cossos de les víctimes, el ministre d’Interior se’n va anar de sopar amb els seus coreligionaris i va deixar nombroses imatges de la gresca a les xarxes socials.

Tot un exemple d’empatia, solidaritat i responsabilitat cívica i política. El seu soci de Govern, el Moviment Cinc Estrelles, ha posat el crit al cel, desmarcant-se de la vergonyosa gestió de la tragèdia.

El pendent al buit en el qual s’ha convertit l’autopista de la ciutat genovesa pot indicar el camí dels populismes de dreta i esquerra que han obtingut el poder a Itàlia i a gran part d’Europa, a còpia de vendre fum i fugir quan hi ha una tragèdia. Exercir la política consisteix a assumir responsabilitats. Si no, a casa.