Una llosa de 43 anys

Per fi el Consell de Ministres ha aprovat el Reial Decret que permetrà treure el dictador del Valle de los Caídos. Fa 43 anys que va morir Francisco Franco i ni la transició ni la Llei de la Memòria Històrica no van aconseguir en el seu moment convertir aquest mausoleu, aixecat pels presos republicans condemnats a treballs forçats, en un monument als morts d’una cruenta guerra civil, conseqüència d’un alçament militar de qui avui ocupa el lloc preferent a la basílica. L’exhumació en res canviarà la vida dels ciutadans del 2018, tret de per a la família Franco, que s’oposa a modificar gens ni mica el temorós respecte que la democràcia els ha rendit durant tants anys i que els ha permès gaudir de privilegis i altres béns de procedència pública. Però en cap democràcia del segle XXI existeix una tomba majestàtica que recordi als pobles la figura d’un dictador que va manar amb mà de ferro. La convulsa història del segle passat, les dos guerres mundials, els sinistres personatges que va crear, han estat objecte d’una revisió històrica i tots i cadascun dels sàtrapes que van causar milions de morts, com Hitler o Stalin, ocupen el lloc que els correspon en la història. Perquè ja és sabut que els pobles que perden la memòria tornen, una vegada i una altra, a cometre els mateixos errors i horrors. És veritat que treure Franco de Cuelgamuros no era d’urgent necessitat, però amb aquest argument han passat quaranta-tres anys. I el temps, que tot ho matisa, hauria aconseguit que s’oblidés tot, fins i tot la terrible repressió de la postguerra, els morts de les cunetes, els judicis sumaríssims. Una dictadura amb totes les seues lletres. D’altra banda, l’entrega de les restes a la seua família permetrà convertir aquest monument en un centre de reconciliació, ja que les criptes, ara a punt de la ruïna, guarden els cossos de soldats dels dos bàndols que tenien la missió d’acompanyar Franco a la seua penúltima casa. Els republicans van ser traslladats des de les fosses comunes on se’ls va llançar després de ser afusellats o des de les cunetes. Fa decennis que algunes famílies en reclamen les restes per evitar el sarcasme de compartir la tomba amb el seu executor. Ara podran dormir en pau.