Sánchez, cap a Catalunya

Els independentistes catalans mantenen l’aposta pel sobiranisme i el Govern espanyol i els partits constitucionalistes s’aferren a la bastida institucional del 78. Res de nou sota el sol de finals d’estiu, en vigílies d’una tardor que es presumeix calenta. Cediran les dos parts? Una més que l’altra? Seguirà la tensió enquistada? Vist el problema amb perspectiva històrica, no s’hauria de descartar cap de les tres opcions, sabent que en un país descentralitzat com Espanya no té sentit mantenir tota l’estructura institucional pròpia d’un Estat centralitzat. Demà dimarts es coneixerà amb més detall l’agenda del president Quim Torra, filtrada per endavant en termes de duresa. També es coneix la intenció de Pedro Sánchez de plantar-li cara fent política a Catalunya, des de Barcelona, on hi haurà una junta de seguretat, un consell de ministres i una visita del president del Govern central al Palau de la Generalitat. També hi haurà comissions bilaterals i se celebraran actes per commemorar el quarantè aniversari de la Constitució. Si la batalla política es mesura en vots, per a l’independentisme és fonamental no perdre la majoria parlamentària, i d’aquí l’interès de Pedro Sánchez a promocionar el PSC i, de retruc, el PSOE. Pedro Sánchez sembla que confia en les seues pròpies forces i ha optat per la política, disposat a negociar, deixant de banda la independència. Madrid ja no parla només de fiscals, jutges i policies.

Però no ho té fàcil. L’independentisme que maneja Carles Puigdemont a través de Quim Torra no renuncia a aconseguir la secessió mitjançant la pressió. Però una via unilateral tornaria a rescatar l’article 155. Malgrat tot, no sembla probable que els independentistes en tinguin prou amb millorar el finançament i les infraestructures, que és el màxim que pot oferir-li Pedro Sánchez, amb un govern que sembla més pròxim a Pere Aragonès, d’ERC, que a Torra. Encaixar Catalunya a Espanya mitjançant una quota suposaria una reforma a fons de l’Estat autonòmic i tenint en compte la dimensió de la comunitat catalana hauria d’incorporar elements redistributius que contribuïssin a mantenir l’Estat del benestar a tot Espanya. Paraules importants que, si bé floten en l’ambient, ningú no vol posar –encara– sobre la taula.