Pecats 'del montón'

Ho sabíem. El cas Cifuentes i el seu màster fantasma, a més que va ser una vergonya política sense pal·liatius, va obrir debats col·laterals que, inicialment, pensàvem que portarien cua, com així ha estat: la bombolla de corrupció a la Universitat i l’absurda titulitis que pateixen polítics de tots els colors ideològics, que ha generat l’aparició de llistes de “mentiders” que en major o menor grau ens han fet creure que eren el que mai amb el seu esforç no van aconseguir ser. Fa anys que l’aixeta pel que fa a falsejament de currículums la va obrir escandalosament Luis Roldán, l’exdirector de la Guàrdia Civil, que es va inventar una llicenciatura en Econòmiques, una enginyeria i un màster, tot i que, esclar!, després de desvalisar, com va fer, els fons reservats i robar a mans plenes als orfes de l’institut armat, el que va tenir menys repercussió en el seu dia va ser que s’inventés la seua inexistent trajectòria acadèmica.

Ara, no osbtant això, després de la caiguda de la que va ser presidenta de la comunitat de Madrid hi ha un abans i un després. El cas del màster Pablo Casado ha estat una càrrega pesant per a l’actual líder del PP de la qual no es deslliurarà fàcilment i, ara, amb la ministra de Sanitat, Carmen Montón, es repeteix la història fins i tot els arguments per treure’s el marró de sobre.

La ministra ha insistit que no hi va haver cap irregularitat en el Màster en Estudis Interdisciplinaris de Gènere, que va cursar el 2010-2011 a la Universitat Rei Joan Carles i encara que s’ha demostrat –com precisament han publicat els periodistes del diario.es– que se li van inflar les notes, no n’hi ha per tant, segons ella.

El meu col·lega Javier Caraballo escrivia un article que em va fer gràcia perquè jugava amb el cognom de la ministra i una de les accepcions del seu significat.

“Són màsters del montón perquè és una cosa habitual, generalitzada, a la classe política espanyola de la tercera generació democràtica, aquells que no han conegut cap altra cosa a la vida que la feina en un partit polític; són màsters del montón perquè tots els casos són iguals, calcats, de treballs irrisoris o inexistents, notes altes, assignatures validades i permisos especials i tractes de favor als poders polítics.” La titulitis és una malaltia molt contagiosa.