Bombas buenas, bombas malas

La majoria de la gent amb la qual em relaciono no té coneixements de les característiques i funcionament de les bombes. Pel que fa a mi, confesso que la meva única sapiència és que es tracta d’uns artefactes de guerra que exploten i fan pupa a les persones que es troben a prop.

No obstant això, el ministre d’Afers Exteriors, Josep Borrell, sembla que compta amb amplis coneixements sobre aquest material de guerra, i ha informat la generalitat d’ignorants que les bombes que els venem a l’Aràbia Saudita són una bombes formidables i precises, d’una conducta gens sospitosa, i que, com que són guiades per làser, van cap als objectius militars.

I si la persona que les llança té menys bondat que les bombes i pretén que caiguin enmig d’una multitud de civils? Bé, però aquesta és una qüestió sobre la qual ni el ministre, ni el Govern, no tenen cap responsabilitat.

I és que, clar, si ens posem en actitud pacifistes cum laude, o sigui, si ens posem a l’estil Margarita Robles, hauríem d’enfonsar la indústria ganivetera d’Albacete, perquè el ganivet serveix per tallar llesques de pa, però també s’ha demostrat, en nombroses ocasions, que acostuma a ser d’una gran eficàcia per tallar-li el coll un ésser humà.

Admiro els coneixements econòmics de Josep Borrell, i em va saber greu que els seus companys d’armes l’assetgessin en temps amb un parany miserable, perquè hauria estat un bon secretari general del PSOE, però la meva admiració no augmentarà amb aquesta distinció entre bombes honestes, d’una irreprotxable conducta, i bombes que ja van anar al reformatori, quan amb prou feines eren unes granades adolescents.

Tots volem la pau, i és un desig transversal, que no és patrimoni ni de l’esquerra, ni de la dreta.

El que passa és que la dreta admet sense complexos el principi romà si vis pacen para bellum, mentre que la socialdemocràcia sempre se sent amb la necessitat de posar un tutú a la metralladora perquè sembli que la metralladora es ballarà la música de Txaikovski. I això és fer el ridícul.