Efectes col·laterals

En vista de com ha resolt el Govern l’assumpte de la venda de bombes a l’Aràbia Saudita, un comprèn per què el passat és pròleg. Fa uns anys, Pedro Sánchez va titular la seua avui qüestionada tesi doctoral com a Innovacions de la diplomàcia econòmica espanyola. I així s’ha resolt el cas que ens ocupa. Innovant, previ pas, això sí, pel desconcert. Es comprèn que qui al seu expedient universitari va tirar endavant amb un text tan orfe de geni en el cas de les bombes hagi sortit ficant la pota primer a l’ignorar les conseqüències de paralitzar la venda –hi havia en joc les corbetes de Navantia i sis mil llocs de treball– per després acotar el cap davant de Riad.

El paperot que va haver d’interpretar el ministre Borrell és dels que deixen empremta a la carrera d’un polític.

No era esperable d’un home amb els seus coneixements i experiència que aportés per tot argument per defensar el canvi de criteri sobre la venda de les bombes que com que són de gran precisió tot just generen efectes col·laterals. Que l’hi diguin a la població civil iemenita, que fa anys que suporta l’agressió saudita.

Quan des del ministeri de Defensa es va filtrar la notícia de la retenció d’aquesta partida de munició estratègica de la qual es desprenia l’Exèrcit de l’Aire –venda autoritzada pel Govern de Rajoy–, ningú des de la Moncloa va donar a entendre una opinió contrària. Va ser posteriorment, quan l’eco de la notícia va arribar fins a les drassanes de Navantia a Cadis i els treballadors van iniciar una sèrie de mobilitzacions quan es va produir el canvi d’opinió

.

El que va encendre les alarmes va ser la possibilitat que, a mode de represàlia, l’Aràbia Saudita cancel·lés el contracte de 1.800 milions per construir cinc corbetes, contracte que assegura càrrega de feina durant diversos anys a sis mil persones. Va ser aleshores quan algú que durant la joventut podria haver llegit Baltasar Gracián va deure recordar aquell savi consell del jesuïta aragonès que apunta que “una bona estratègia dels que governen és tenir escuts humans contra la malvolença. Tenir en qui recaigui la crítica pels desencerts”. Ha d’haver-hi un testaferro. “Un blanc d’errors aliens.”

Aquesta vegada li ha tocat a un Josep Borrell que tot indueix a pensar que ha hagut de carregar amb un assumpte que en origen no era seu. Venia de Defensa i de la decisió de la ministra Margarita Robles per aparcar la venda i estudiar el contracte.