Un país a la deriva?

JA FA molts els anys que Espanya té problemes de deute. De vegades de deute privat, com a la recent crisi financera, i gairebé sempre, de deute públic. Tant és així que José Carlos Díez, professor d’Economia de la Universitat d’Alcalá, es pregunta si Espanya tornarà a haver de reduir el deute forçada per una fuga de capitals i amb una altra crisi econòmica com va passar el 2012 i en els últims tres-cents anys. Per molt que tota la classe política continuï entretinguda amb els màsters i l’exhumació de Franco –assumptes d’indubtable interès, però no prioritaris per al benestar general de tots els espanyols–, els experts en economia segueixen fent la seua, avisant de noves amenaces per a Espanya.

Si aquesta vegada torna el llop que ningú digui que no estava avisat. Començant pel president del Govern i per la ministra d’Economia. Parlem, òbviament, de “las cosas del comer”. A les advertències més o menys explícites de l’FMI, la Unió Europea i el Banc Central Europeu (BCE), s’hi sumen missatges rotunds de Jean-Claude Trichet, expresident del BCE; José Carlos Díez, professor d’Economia de la Universitat d’Alcalá, i José María Gay de Liébana, professor d’Economia de la Universitat de Barcelona, entre altres acadèmics. Però l’estampa de la política espanyola ha arribat a un punt que no pot ser més desenraonada.

L’oposició, potser emprenyada –i desorientada– per la pèrdua del poder, s’ha enredat en una sèrie d’assumptes que, en el fons, no conduiran enlloc ni reportaran res de positiu per a la gent. Tornar amb el tema del franquisme i amb el “i tu més” denota escassa altesa de mires. El Govern no es queda enrere. Instal·lat en un món irreal, es dedica a fer brindis al sol i a negociar impossibles, lluny d’assumir els condicionants econòmics que assenyalen els experts des de dins i des de fora d’Espanya. La gastada metàfora del rei nu es queda curta.

Cada any s’acumulen milers i milers de milions d’euros en deute, cosa que denota que falten ingressos fiscals. La principal partida de despesa d’Espanya deu 1,163 bilions d’euros. L’Estat, incloses les comunitats autònomes, i la Seguretat Social tenen més deute més que mai. El Govern ha d’apujar els impostos o ajustar les despeses improductives.