APUNT ALIÈ
Deu claus electorals
Aquest Govern va nàixer per convocar eleccions. Bé, per acabar amb el Govern de Mariano Rajoy i per convocar eleccions. Pedro Sánchez va decidir que tenia una gran oportunitat d’aparcar les eleccions, “governar” i convèncer el país que era la solució. Quatre mesos després, les eleccions semblen l’única sortida. Aquestes són les claus.
- El judici del Procés començarà al desembre o al gener i tensarà encara més les relacions amb la Generalitat.
- Les incoherències de Sánchez i del seu equip sobre el mateix problema català
- La situació econòmica pot empitjorar en els propers mesos per una desacceleració lenta però creixent.
- La descomposició progressiva del Govern. Sembla difícil que aguantin tant Delgado com Duque. I encara que ho facin, una reprovada i l’altre sense arguments, la debilitat de Sánchez és creixent. Hi ha altres ministres a la corda fluixa.
- Les noves revelacions de Villarejo. Quant li falta per explicar? Cada dia, un escàndol més.
- La impossibilitat de fer cap de les grans reformes previstes, per molt que hi hagi “acords”: pensions, fiscalitat, finançament autonòmic, reforma constitucional...
- L’amenaça dels aliats. Podem vol marcar l’agenda governamental i arrencar concessions, però si veu debilitat en Pedro Sánchez provarà de nou d’enfonsar el PSOE per assolir el lideratge de l’esquerra. El PNB i el PDeCAT el poden deixar sol en qualsevol moment.
- Les eleccions andaluses no seran a la mesura de Sánchez sinó de Susana Díaz i seran abans de les municipals. Un bon resultat “de Susana” o un mal resultat “del PSOE” afectaria nivell nacional.
- Encara que el president ha fet un CIS a mida i per als seus interessos la manipulació de les dades pot tornar en contra seu. Davant els deu punts de distància amb el Partit Popular, segons el CIS, no són més de quatre i es van reduint, els d’altres enquestes.
- “Resistiré” és l’himne de Sánchez. La resistència és la gran qualitat de Pedro. Ha superat l’insuperable. Per això, sempre cal deixar un espai a l’inesperat.