La confiança s'esfondra

El Govern central està entossudit a qualificar de robust el creixement de l’economia espanyola. Divendres passat ho va tornar a repetir la ministra del ram. Calviño ens va intentar explicar que passar d’un augment del PIB superior al 3 per cent a un del 2,5 per cent no es pot qualificar de desacceleració.

Tanmateix, si es miren els nombrosos indicadors, a més del relatiu al PIB publicat per l’INE, s’arriba fàcilment a la conclusió que el cicle ha canviat. El consum s’ha estancat, la confiança dels consumidors ha tornat a nivells del 2014, ha caigut la venda de cotxes, creixen menys les exportacions i, per últim i més important, la creació d’ocupació del conjunt del trimestre s’ha reduït.

Si, a més, mirem els vents de cua que van afavorir el creixement en anys anteriors, es veu clarament que el petroli gairebé ha doblat el preu, paguem més pel deute i el BCE ha reduït el seu suport. Tampoc no ajuda la guerra comercial oberta pels Estats Units, la marxa de l’economia italiana, d’algunes economies emergents i la ràpida pujada dels tipus d’interès.

És clar que aquestes circumstàncies no són imputables al govern de Pedro Sánchez. Però, sens dubte, la incertesa que crea la seua falta de suports per dur a terme els seus anuncis, sense ni tan sols valorar la seua negativitat, el desassossec que ha instal·lat en empresaris, en consumidors i inversors, els té paralitzats. Qui pot prendre decisions trobant-se en aquestes circumstàncies?

Cada dia està més estesa la certesa que el govern no serà capaç d’aprovar uns Pressupostos. Abans del dia 15 d’aquest mes, sembla que presentaran un esborrany per enviar a Brussel·les. Allà ja veurem les intencions i quantes exigències de Podem i altres socis contenen. I, per descomptat, quines reaccions causarà en els agents econòmics.

En tot cas, sembla que els suports catalans i bascos es compliquen. Així que, molt probablement, no sortiran, i això, unit als escàndols que persegueixen Sánchez i a alguns dels seus ministres, i les amenaces dels independentistes permeten inferir que continuar a Moncloa sense perdre vots a doll serà complicat, i que més aviat que tard es veurà obligat a convocar eleccions generals.