Pressupostos

No, a mi tampoc no em va agradar la imatge, una mica desvergonyida, de Pablo Iglesias firmant una espècie d’esborrany de pressupostos a la Moncloa al costat de Pedro Sánchez, ni em va agradar gaire veure, en el paper que ens van enviar des de Presidència als periodistes, el logo del conglomerat de Podem al costat del segell oficial del Govern. Que jo sàpiga, no vaig elegir Iglesias com a cogovernant del meu país, ni anava d’això aquella moció de censura que ja hauria d’haver desembocat en eleccions. I tanmateix, aquest esborrany en realitat un avenç de programa electoral conjunt, té alguns punts positius.

I altres de negatius, esclar. Ja veurem com paguem la festa social que prova de corregir anomalies en un dels països més injustos d’Europa. Però que calia propiciar, des d’un Govern d’esquerra, avenços sobre salari mínim, correccions fiscals, pobresa infantil, discapacitat, educació i sanitat, per exemple, em sembla evident. El que m’inquieta és que en aquest paper de cinquanta pàgines que molts hem esmicolat es contenen referències potser atractives en política, com la llei mordassa o el maltractament de gènere, però que res tenen a veure amb les partides pressupostàries i sí molt amb una espècie de Govern de coalició, no formalitzat, entre Sánchez i Pablo Iglesias.

Noti’s, sisplau, que parlo de Sánchez i Iglesias, no de PSOE i Podem. Que una cosa són els Pablos podemites i una altra de diferent els molt homologables i mig depurats Errejón, Bescansa, Jose Manuel López o fins i tot Teresa Rodríguez. Estic convençut que d’aquesta sortirem, després de les eleccions, quan siguin, amb una coalició de centreesquerra o de centredreta, en funció del que espavilin els tres actors principals de la bogeria política espanyola,

Sánchez

, Casado i Rivera.

Però, mentrestant, no veig del tot malament que, encara que sigui de manera tan heterodoxa, es vagin arreglant canonades. Com les pressupostàries. O Catalunya. Dialogar des del sistema amb els secessionistes pot ser positiu mentre quedi clar on és la línia roja: aquí no hi haurà independència de Catalunya. Després ja veurem què ocorre amb els nou presos i els set fugits, una anomalia que no ens podrem permetre.