Riscos del curtterminisme

La confiança del consumidor continua caient i les conseqüències són visibles ja en les vendes del petit comerç, però també de les grans superfícies. El mes de setembre aquesta caiguda ha estat ni més ni menys que del 3,1 per cent. Circula per arreu erròniament la idea que la gent no consumeix perquè els sous són molt baixos. Aquesta mentida és fàcil de desmuntar si es comparen aquestes dades amb el que va passar, per exemple, els dos anys anteriors. Els sous eren iguals o més baixos, hi havia més atur i tanmateix el consum privat era positiu.

És també el mantra perquè comprem que el Salari Mínim Interprofessional ha de tenir per força una pujada intensíssima, saltant-se l’acord al qual havien arribat patronal i sindicats, i que afavorirà la contractació de milers de persones. Passarà el contrari. L’últim a advertir-ho ha estat el Banc d’Espanya. Una pujada del vint-i-dos per cent de cop de l’SMI deixarà fora del mercat de treball precisament els que diuen voler defensar amb l’alça: joves, gent gran a l’atur i treballadors menys qualificats.

El que passa és que els consumidors no estan tranquils amb l’evolució de l’economia i de l’ocupació. Una gran part de l’ocupació que s’ha creat en els últims mesos és públic i s’estan quedant fora del mercat molts treballadors. A més, no només estan preocupats els consumidors. Lògicament, els empresaris també tenen escassa confiança en l’evolució econòmica. Les mesures que proposa el Govern espanyol i el seu soci d’extrema esquerra Podem no auguren res de bo per a la inversió, la creació d’ocupació i la seguretat jurídica. Aquesta setmana li ho han dit a la cara al president del Govern. No tenir un pla de mesures clar, sense canvis diaris, i molt a curt termini perquè Sánchez estigui més temps a Moncloa, tindrà greus conseqüències.

Espanya té ara més deute, els tipus d’interès pujaran, el petroli costa gairebé el doble, el Banc Central Europeu no ajudarà com abans, hi ha guerres comercials i els nostres compradors europeus tenen problemes, sobretot Itàlia.

La irresponsabilitat del Govern central, amb aquest quadre sobre la taula, és molt greu, si el camí és la improvisació, el pagament d’hipoteques i el populisme.