Sacerdots i víctimes

Cap delicte de pederàstia no ha de quedar sense càstig. Ni un sol crim de qualsevol pederasta. I si és un sacerdot, un religiós, molt menys. És un crim abominable, un abús de poder i de consciència i el mateix Jesús de Natzaret va dir que qui escandalitzés un menor mereixeria ser lligat amb una pedra de molí al coll i llançat al mar. Durant dècades, l’Església catòlica ha mirat cap a un altre costat davant dels abusos a nens i, fins i tot, ha protegit els “germans” delinqüents i ha provat de tapar aquests assumptes.

A Espanya han sortit a la llum pocs casos, en comparació amb altres països del nostre entorn. Algun mitjà de comunicació ha obert un telèfon per a la denúncia i tampoc això no sembla haver donat el resultat “buscat”. Fins i tot comptant amb el silenci de les víctimes no apareix “la plaga” que alguns busquen. Jo vaig estudiar en un centre, el Colegio Maravillas de Madrid, que ha patit recentment un cas d’abusos sexuals. Mai, durant tota la meua etapa escolar, cap germà de La Salle no va tenir comportaments inadequats amb mi o amb algú que jo conegui. Per cada sacerdot, religiós o religiosa –tot just hi ha denúncies en centre femenins– que ha incomplert el seu deure sacerdotal, hi ha milers de sacerdots, religiosos o religioses que han estat i són exemplars en el seu comportament amb menors. Moltes congregacions tenen protocols per actuar davant d’aquests casos. Càritas i Mans Unides han obert canals de denúncia i s’ha creat una Comissió episcopal Antipederàstia. Queda molt per fer i l’Església hauria de ser proactiva. Hi ha poques diòcesis que tinguin activat un protocol i no s’ha creat una oficina d’atenció a les víctimes ni s’ha estudiat sobre la realitat ni acompanyat el dolor de les víctimes. És important mirar al futur i posar els mitjans per desterrar la pederàstia de la faç social, no només de l’eclesial. Però aquesta no pot ser una batalla contra els sacerdots, contra l’Església, contra, per exemple, l’ensenyament concertat, contra la religió catòlica. La situació exigeix transparència, fermesa i millor formació dels sacerdots, però també defensar el treball de la immensa majoria, dels milers de sacerdots, religiosos i religioses. I una mirada cap a les arrels del problema en tota la societat.