Tres 'zascas' en una setmana

El Govern central ha rebut aquesta setmana tres avisos seriosos a la seua política econòmica. La Unió Europea, l’FMI i l’OCDE han avisat que el creixement s’alenteix i que les propostes posades a sobre de la taula per trampejar el temporal amb responsabilitat no són encertades. La UE ja va donar un primer avís quan el Govern li va enviar el pla pressupostari i el seu quadre macroeconòmic. Ara, li ha traslladat a Sánchez que no es creu res del que s’ha pactat amb els comunistes de Podem. Brussel·les avisa que existeixen riscos clars que no es compliran els objectius del pacte. No es creu les previsions de despeses, ni d’ingressos, ni l’ajustament del dèficit, ni la reducció del deute.

Més o menys, amb matisos, els tres organismes internacionals vénen a dir-li a Sánchez que va per mal camí. La desacceleració del creixement d’Espanya és un fet, com ho és en tota la zona euro, i els plans de l’Executiu espanyol el que vénen a fer és tirar més llenya al foc. Vaja, que a Sánchez se li està posant cara de Zapatero i a Calviño, de Solbes. I és que la resposta del president a aquestes clares clatellades a les seues propostes econòmiques ha estat la de posar-s’hi de cul. Segons el president, els organismes internacionals el que han fet és corroborar que Espanya continua creixent i generant ocupació. Fins i tot va assegurar des de Valladolid que compliran la reducció del dèficit i per tant Espanya sortirà del procediment de dèficit excessiu. Sembla evident que al president li importa poc el que diguin des de fora i també des de dins (Banc d’Espanya o BBVA Research), malgrat que tots els indicadors, inclòs el d’inversió estrangera i empresarial, estan caient.

És cert que Sánchez sobre els comptes públics ha dit una cosa i la contrària. Hi haurà pressupostos, si no n’hi ha, farem decrets i si no, eleccions. Les dos primeres semblen a dia d’avui bastant complicades. La qüestió és quan convocarà eleccions i aquí les apostes són múltiples. L’evident és que l’economia es deteriora i que els seus socis de moció de censura no semblen gaire disposats a continuar donant-li confiança. Però ja ho veurem. Avui ja res és el que sembla i tot és possible.