Cinc dies d'infart

Ignoro, quan això escric, com redimonis arribarem a divendres vinent. Si tan sols blaïts, però una mica reconciliats, o pilotant dos trens que xocaran, i amb víctimes. Gairebé a l’eslovena, com li agrada a l’insensat Torra. Tendeixo a pensar que el “suflé” anirà baixant, fins a quedar a menys, potser fins a quedar en una trobada entre el president del Govern central i el president de la Generalitat, per més que hagi de servir de poc: Torra no està capacitat ja per a gairebé res.

Però m’agradaria, malgrat tot, que aquesta reunió es concretés, perquè parlant s’entén, o no, la gent. Crec que cal exhaurir les vies de la negociació, sobretot ara que Torra, gràcies als seus estirabots, està en una posició de debilitat fins i tot entre els seus.

Em consta que hi ha ja línies de diàleg obertes: analitzin vostès les cartes i missatges que van arribant des de Lledoners, on Oriol Junqueras i els altres companys d’infortuni semblen cada dia més desesperats davant de l’hegemonia de la bogeria dels CDR, animats, potser ja no, pel Molt Honorable President mateix de la Generalitat, quins pebrots.

Veurem si aquesta hegemonia dels que es llancin al carrer triomfa en imatges de revolta davant la presència de milers –milers!– de policies que aterraran o desembarcaran aquests dies a Barcelona.

Abans, dijous a la nit, tindrem Sánchez i cinc ministres sopant amb l’empresariat català i amb algun conseller, convocats per la patronal Foment. Atenció a aquest sopar. I Sánchez Llibre està, diuen, lligant caps i desfent nusos gordians com millor pot. Uneixin vostès tot això a l’inici, dimecres, del procés contra el colpisme independentista, i sumin-hi la vaga de fam de quatre dels presos preventius, i tindrem una panoràmica de com de molt, però que molt complicada que estan sent i seran les puntes de coixí que caldrà brodar si volem recuperar una mica d’aquesta calma política que sembla haver fugit per sempre de les nostres platges.

Perquè pot ser que per quan al gener el Suprem es comenci a plantejar la llibertat (provisional) de Junqueras, que procura mantenir ara una línia equidistant de certa sensatesa, i els seus companys, ja sigui massa tard.