El difícil discurs del rei

Del nadal tradicional en queden poques coses. Una és el missatge de la nit de Nadal del cap de l’Estat als ciutadans. Cada any, aquest missatge s’ha anat produint en circumstàncies més i més difícils. El d’aquest dilluns bat tots els rècords: la Monarquia no ha estat mai tan sacsejada.

Què dirà aquest any Felip VI? Sembla que ha mesurat al mil·límetre aquest parlament. Perquè, diuen els qui miren de colar-se per les escletxes dels silencis de La Zarzuela, ell sap que cadascuna de les seues paraules seran analitzades críticament.

S’ha d’admetre que, des que va ascendir al tron després de l’abdicació de Joan Carles I, Felip VI viu els seus moments més complicats. No només perquè els indepes catalans s’entossudeixin en la proclamació –penso que impossible– de la República de Catalunya; també perquè el principal aliat de l’actual Govern de Pedro Sánchez, és a dir Podem, s’entossudeix en freqüents proclames republicanes i de menyspreu a l’actual forma d’Estat.

Felip VI és extremament prudent. Els seus assessors més propers ho són encara més. No ferir cap sensibilitat és la seua bandera i divisa principal, encara que sigui renunciant als titulars sorprenents.

Els espanyols rarament podem escrutar el pols de La Zarzuela. Tampoc, la veritat, el de la Moncloa. Aquesta setmana tindrem ocasió de bussejar en ambdós palaus. Amb el missatge de la nit de Nadal i amb la roda de premsa oberta que, divendres, oferirà Pedro Sánchez després de l’últim Consell de Ministres d’aquest 2018 que, per sort, ens deixa, deixant darrere de si una crisi política de categoria. Què diran? Insisteixo que les paraules del cap de l’Estat corresponen a algú que regna, però no governa: com cada any, buscarem per on entrar al comentari. Tasca no senzilla, més enllà dels per endavant previsibles elogis i atacs.

Jo confio que, almenys, el que el cap del Govern digui tingui més de concret que les seues recents declaracions dominicals al diari La Vanguardia després del Consell de Ministres a Barcelona i la trobada pacificadora, crec, amb Quim Torra. Necessitem pistes per endinsar-nos amb una mcia d’esperança, una mica, el 2019. Felip de Borbó i Pedro Sánchez ho saben.