Macrodecretàs escombra

El Govern central va aprofitar l’últim Consell de Ministres de l’any per aprovar una sèrie de decrets per apujar les cotitzacions, augmentar les bases màximes de cotització, apujar les pensions amb l’IPC i modificar el seu mode de revalorització, penalitzar els contractes de curta durada i declarar la guerra als mal anomenats falsos autònoms. Tot això després d’una roda de premsa en la qual el president va fer un repàs dels set mesos a la Moncloa.

Sánchez ens va dir, al més pur estil zapaterià, que Espanya va com un tret i que l’any que ve estarem millor que els alemanys i els francesos. Tenint en compte que no hi ha ni un sol expert, organisme nacional i internacional o servei d’estudis que no parli de clara desacceleració de l’economia mundial, únicament es pot pensar que viu una realitat paral·lela que acabarem pagant entre tots. A més, el conjunt de la despesa més gran aprovada pel Govern aquest divendres passat i l’anterior no té suport pressupostari, ja que per començar dijous passat el Senat va tombar la senda de dèficit o sostre de despesa, els vímets amb els quals es fabriquen els pressupostos. Uns comptes que Sánchez insisteix que aprovarà i presentarà al Congrés dels Diputats al gener. Amb tot el que s’ha aprovat, augmentarà el dèficit, alentirà la inversió dels empresaris i penalitzarà la creació d’ocupació. És obvi que tot això al president Sánchez no sembla importar-li. La seua obsessió per aguantar el càrrec és superior al que pugui passar a l’economia i fins i tot al seu partit, pensant en les pròximes eleccions del 26 de maig. El president vol esgotar la legislatura. És a dir, arribar al 2020 segurament sense pressupost i ja veurem quins decrets, de tots aquests últims aprovats, li validen les Corts. Veurem si la conjuntura econòmica i política els ho permeten. I per descomptat, si el sentiment majoritari dels espanyols, després del que s’ha vist a Andalusia, el penalitza a ell i al seu partit fins a la irrellevància.