2019: tots se la juguen

Si el 2018 ha sigut l’any del doble gir –l’arribada del PSOE al poder nacional sense passar per les urnes, impensable poc abans, i el seu desallotjament de la Junta d’Andalusia després de la contesa electoral–, el 2019 el canvi pot ser molt més important i pot deixar una Espanya irreconeixible. Ingovernable també? Segurament difícil de governar i, sobretot, governable d’una altra manera. Tots els partits, sense excepció, saben que se la juguen l’any que comença, però no sembla tan clar que tinguin clara l’estratègia que han de seguir.

El PSOE de Pedro Sánchez, que cada dia més gent, dins i fora del partit, creu que té poc a veure amb el PSOE original, provarà de retardar tot el que pugui la convocatòria electoral, però la data final no depèn del president sinó dels esdeveniments: la possibilitat de comptar amb uns Pressupostos, el conflicte català, cada vegada més enquistat i menys negociable, la disputa interna i, sobretot, els resultats que es produeixin a les eleccions del maig. Aguantar o morir. Si els resultats no són bons, Pedro Sánchez tornarà a tenir els dies comptats. Quantes vides té? Segurament més que idees de fons per governar Espanya i resoldre els seus problemes. A la banda esquerra, més extrema, Podem és un valor a la baixa. I això és tan dolent per a Pablo Iglesias, que vol ser govern real, com per a Pedro Sánchez, que necessita els seus vots per sobreviure. (És curiós que parlem tant de l’extrema dreta i tan poc de l’extrema esquerra, tant del ressorgir del feixisme i tan poc de la supervivència del comunisme, igual d’anacrònic i caduc, i tan culpable de causar milions de morts com el feixisme.)

La seua experiència de govern en ajuntaments importants no es mereix l’aprovat. El 2019 sabrem si Podem està per quedar-se o es converteix en una cosa residual. A l’altre costat hi ha Partit Popular, Ciutadans i el que alguns anomenen l’extrema dreta.

Andalusia dóna ales a PP i Cs, però encara cap dels dos no s’ha resituat en el nou mapa i un fracàs electoral podria ser definitiu per a ells. Tampoc no sabem de veritat quin serà el creixement real de Vox, però moltes dades indiquen que la suma dels tres pot fer fora l’esquerra d’ajuntaments.