L'adéu de Merkel

SENSE Angela Merkel al volant però amb el Brexit a les portes i amb Donald Trump i Vladímir Putin circulant en direcció contrària l’any que estrenem posarà a prova la solidesa de la Unió Europea. La cancellera ha estat peça clau en la política i en els acords que han permès mantenir el rumb de la Unió malgrat els problemes que es deriven de la sortida del Regne Unit i, a pesar, també, de les tensions que creen els partits populistes a Itàlia, Àustria, Hongria o Polònia. Per no parlar del creixement d’aquest tipus d’organitzacions a França, Holanda i de manera inquietant, també a Alemanya.

Angela Merkel se’n va en un moment crucial. Potser el pitjor pel qual travessa la Unió Europea des de la crisi econòmica i l’arribada massiva de refugiats que fugien de la guerra de Síria. La cancellera va apostar per acollir el gruix de l’allau d’emigrants i es va crear molts enemics polítics a Alemanya. De fet, AfD, el partit de l’extrema dreta que ha entrat en alguns dels parlaments regionals i al mateix Bundestag (noranta-un escons), va trobar en el rebuig d’una part de la població als emigrants el seu millor caldo de cultiu. Una cosa semblant va passar també a Itàlia, en aquest cas amb l’agreujant que la Lliga Nord, un partit xenòfob, forma part del govern de Roma. Merkel se’n va i en certa manera deixa sol Emmanuel Macron com a principal paladí de la Unió. Un paladí debilitat políticament a raó de la crisi per la qual travessa França arran de la potent contestació social provocada per algunes de les seues reformes. La revolta dels Armilles Grogues ha posat en evidència l’orfandat política d’un president que malgrat comptar amb majoria a l’Assemblea Nacional, no té a darrere un partit polític en el qual recolzar-se. Si anotem que la sortida del Regne Unit té data (30 de març), però Londres encara no ha resolt com aplicar el Brexit, es podria concloure que aquest any es posarà a prova la solidesa del pacte polític entre els països de la Unió Europea.

Ni Donald Trump a Washington, ni Vladímir Putin a Moscou no vessarien una llàgrima si l’Europa unida actual s’enfonsés. Això no passarà, però amb Angela Merkel al timó el rumb estava assegurat. Ara que ens deixa, tot seran problemes. Aviat la trobarem a faltar.