I el president serà...

Mereixia tenir, i ha tingut, no poca repercussió la frase de Pedro Sánchez a Barcelona, durant la presentació allà dels “seus” (i de Podem) Pressupostos: “Que esperin asseguts, perquè governarem fins al 2020.” Li va faltar afegir: “Com a mínim.” O sigui, que perdin tota esperança els del tripartit conservador –així els anomenen al PSOE– que se celebrin eleccions generals anticipades, és a dir, abans del juny del 2020. Però passa que, al país de les caramboles polítiques, és molt difícil, si no impossible, predir el futur.

El mateix Sánchez és on és gràcies a una carambola que ningú no s’hauria atrevit a anticipar –Sánchez tampoc, és clar– ni tan sols tres dies abans. I el mateix li puc dir a vostè de Pablo Casado. La figura de l’imminent president andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla, tampoc no deixa de ser fruit d’una d’aquestes caramboles del destí. Ningú no donava ni un euro per ell fa dos mesos i ja veu vostè on és.

Els humans som el que som perquè el destí ens fa favors o males passades. O les dos coses alhora. I així un candidat ho és gairebé sempre perquè cap altra persona no ha volgut ser-ho, i vegi’s, si no, el que està succeint amb alguns dels aspirants a presidir la Comunitat i l’Ajuntament de Madrid. Les tombarelles que ha fet la política serviran per esbalair els historiadors: de veritat, es demanaran, passaven aquestes coses a Espanya?

Així que dir això que “governarem fins al 2020” em sona a les innocents declaracions que em va fer, el 1977, Adolfo Suárez Illana, el fill de l’home que s’acabava de traslladar a la Moncloa: “Serem aquí fins al 2010, almenys.” Com se sap, per una d’aquestes caramboles, Suárez va dimitir com a president el 1981 i va desallotjar, per tant, el palau dels falsos marbres a la Cuesta de las Perdices, on, per cert, ja no queda ni una sola perdiu.

Jo no m’atreviria, per tant, a assegurar amb tanta rotunditat com Sánchez que ell seguirà a la Moncloa fins al juny del 2020... almenys. Tampoc el contrari. Així que pot ser que segueixi (o no... que diria l’oblidat Rajoy), però el que és segur és que no seguirà més enllà, comptant amb els seus actuals, forçosos, variats, aliats.