Eleccions decisives

Arriben les eleccions. Des d’avui mateix, pot dir-se que estem en campanya electoral. Per això estan passant algunes de les coses que ens esbalaeixen: el sobtat desembarcament d’Errejón d’un Podem clarament a la deriva, la presa de posicions del susanismo derrotat a Andalusia, però encara no a Ferraz... i, esclar, el desmarcatge del PP respecte de Vox; en aquest sentit, la Convenció a Ifema va ser un continu esqueixar-se de l’abraçada enganxosa dels seguidors de Santiago Abascal. Ni Mariano Rajoy, ni José María Aznar, ni Pablo Casado, ni cap altre dirigent del Partit Popular no sembla voler tenir res a veure amb el partit que emergeix per l’extrema dreta.

Si vostè uneix tots aquests punts, arribarà a la conclusió que el que ocorre és precisament això. Que tots s’estan posicionant davant de les eleccions del 26 de maig, incorpori aquest superdiumenge a les eleccions al Congrés i al Senat o no, que el més probable serà que no. I és que crec que em consta que els dos partits majoritaris –de moment, continuen sent el PSOE i el PP– saben que d’aquesta només sortirem amb una coalició, o bé de centredreta, és a dir Ciutadans acompanyant el PP, bé de centreesquerra, amb Ciutadans girant els ulls i els seus suports cap al PSOE. Ni Podem ni Vox no hi comptaran gaire, em sembla.

Em sembla que, en aquest sentit, la precampanya que s’inaugura no oficial però sí realment crec que serà, al final, un intent d’aproximació a qui pot portar al Govern socialistes o populars. És a dir, Albert Rivera, que roman allunyat de sorolls i estridències, encara que jugant les seues cartes; haurà de resignar-se a no ser força majoritària, però sí decisiva. I els altres dos partits en lliça, Podem i Vox, hauran de conformar-se amb ser forces de reserva, per forçar alguns canvis legislatius, però no per governar.

No sé si és exactament això el que diuen els sondejos que mostren un corpus electoral cansat, desil·lusionat, escèptic. Molt lluny de l’entusiasme militant que vam contemplar aquest diumenge en la convenció del Partit Popular. És ara, avui mateix, quan de veritat s’engega el carrusel dels polítics, coincidint, per cert, amb altres carrusels en els quals l’Estat es juga molt, com per exemple a Catalunya.