'Campeones' i els seus drets

Fins FA no gaires anys, a les persones amb discapacitat se les tancava en centres que no reunien les mínimes condicions o se les amagava a casa. Durant les últimes dècades, ha canviat molt aquesta situació i molts s’han incorporat a l’educació i a la feina, on demostren cada dia que poden fer bé moltes coses i sobretot viure amb dignitat. Malgrat tot, l’atenció a la discapacitat és encara una assignatura pendent del nostre Estat social i de dret.

Una pel·lícula, que en principi semblava una aposta perdedora, està ajudant la visibilitat del problema. El cinema serveix per denunciar i per proposar. S’ha d’esperar que el Goya a Campeones no sigui el final d’una aventura sinó el començament d’un canvi polític i social. Jesús Vidal, el Marín de la pel·lícula, va ser l’altre gran triomfador de la nit amb un discurs llarg, profund, emocionant i sense papers. “M’agradaria tenir un fill com jo”, va dir als seus pares, “per poder tenir uns pares com vosaltres”. Com va dir, el director de la pel·lícula, Javier Fesser, quan va començar el projecte parlava de “discapacitats”. Quan hi va anar entrant, els protagonistes van passar a ser “persones amb discapacitat”, més tard “persones amb altres capacitats” i, finalment, només “campions”. Persones capaces de lluitar per defensar els seus drets.

En aquella nit gran del cinema, hi va haver també homenatge i premi gran a una altra persona, ara també a la categoria de persones “amb discapacitat”, com és Chicho Ibáñez Serrador, amb una intel·ligència i una creativitat que, tanmateix, continuen sent superior a la de gairebé tots. Diuen que hi ha premis que fan gran a qui els entrega. I això va passar als Goya. L’Acadèmia és més gran després de premiar Campeones.

Però aquest èxit no ha d’amagar la realitat, sinó que l’ha de posar sobre de la taula. A les pròximes eleccions, 100.000 discapacitats podran exercir el seu dret al vot, llargament barallat. Hi haurà promeses. I s’ha d’obligar els partits a un compromís real per donar compliment als drets d’aquests campions.

Javier Fesser i el seu equip, juntament amb els Goya, els han donat visibilitat. Ara fa falta que en lloc de medalles els donem drets. Els que es mereixen, els que els corresponen.