Professors i metges

En els propers anys es jubilaran 70.000 metges i 70.000 professors, la generació del baby boom. En teoria no hi hauria d’haver cap problema perquè cal pensar que els governants deuen haver estat conscients del problema i deuen haver previst les solucions oportunes. Més encara quan tenim un milió i mig d’estudiants universitaris, unes notes de selectivitat que regulen l’accés a determinades professions, uns estudis de prospectiva sòlids i eines de màrqueting ja provades per incentivar determinats estudis.

Tampoc sembla possible que succeeixi el que em va passar amb un ministre d’Educació fa dècades quan li vaig preguntar si parlava amb el seu col·lega de Treball per adequar l’ensenyament universitari al mercat de treball. El llavors titular d’Educació em va respondre que “el ministre d’Educació no té res a parlar amb el de Treball”. Textual.

L’accés a la professió de metge està limitat pel MIR i per uns estudis que duren 10 anys. Això garanteix que tenim uns professionals excel·lents, encara que, ara mateix, hi ha 5.000 titulats en Medicina que no han cursat el MIR o no l’han aprovat i, per tant, ni tenen especialitat reconeguda ni poden treballar a la sanitat pública, per la qual cosa hem d’importar metges estrangers malgrat que, en ocasions, som exportadors de professionals sanitaris, on els valoren més i els paguen millor.

El resum és que no tenim pediatres ni metges de família, dos de les especialitats indispensables i amb més demanda, i es calcula que si es formen 5.500 metges a l’any –són gairebé 7.000, però 2.000 places estan reservades a metges estrangers que vénen a fer la residència i després tornen als seus països–, en poc temps el dèficit serà de 15.000 metges. És possible que a les grans ciutats hi hagi cues, però en el medi rural no hi haurà metges. I en tots una pitjor atenció i professionals més cremats. Així de simple.

Quant als professors, encara pitjor. Ni tenim els millors ni els donem eines per elevar el nivell dels nostres estudiants. Al revés. Formem professionals d’acord amb la vella escola, els paguem malament i els exigim que no tinguin problemes. És a dir, els convidem que ho aguantin tot sense aixecar la veu.