El factor Vox

L’estratègia política d’apaivagament que va seguir Mariano Rajoy amb els independentistes catalans va generar un efecte col·lateral no calculat ni per ell ni per Soraya Sáenz de Santamaría. Em refereixo al fenomen Vox. Fins a l’intent de cop dels separatistes l’octubre del 2017, Vox existia gairebé de manera testimonial. Estava larvat a les files del PP i agrupat entorn de nuclis confessionals catòlics amb un discurs que no diferia del que en el seu dia va tenir l’Alianza Popular de Manuel Fraga.

A les últimes eleccions locals van obtenir resultats irrellevants. Tot va canviar després del desafiament separatista i la posterior moció de censura que va dur Pedro Sánchez fins al famós matalàs de La Moncloa. El primer avís el van donar a Andalusia a l’aconseguir una dotzena de diputats autonòmics, cosa que els donava dret a ocupar un escó al Senat.

Amb aquest registre compareixen ara davant de l’electorat nacional i veurem si el 28 d’abril les urnes confirmen l’empenta que els auguren les enquestes. La majoria els atorguen per sobre del 10 per cent i alguna, fins i tot més. Es tracta d’un fenomen polític a estudiar. Analitzant-ne l’origen podríem dir que es tracta d’una escissió del Partit Popular vist que ha fet seu el discurs més tradicional de la dreta espanyola. Sense etiquetes centristes ni addendes de tall liberal. Molt a prop de l’Aznar del segon mandat presidencial i molt lluny de la política seguida per Mariano Rajoy, de què repudien el llegat.

Pablo Casado i els seus assessors han vist que era per la seva dreta per on Vox estava pescant i per això la reacció ha estat endurir el discurs proclamant que en cas d’arribar a la Presidència del Govern una de les seves primeres mesures seria tornar a aplicar l’article 155 de la Constitució, mesura que permet intervenir la Generalitat i suspendre l’autonomia.

Més enllà de la dubtosa virtualitat de tal anunci, val a preguntar-se si no és un intent de llançar un missatge a aquells votants tradicionals del Partit Popular que podrien estar pensant a votar a Vox. A l’escenari polític actual la fragmentació de les dretes afavoreix les possibilitats que Pedro Sánchez pugui seguir a La Moncloa.