Dones amb drets

Només fa trenta-vuit anys que es van equiparar els drets d’homes i dones a l’administració dels guanys. Encara que el 1975 es va eliminar la llicència marital perquè la dona pogués adquirir o vendre béns o drets, respecte dels guanys continuava necessitant el “consentiment” del marit fins al 1981. La Constitució del 78 va certificar la igualtat. Des d’aleshores, i molt especialment en els últims quinze o vint anys, la dona ha vingut lluitant per al reconeixement ple de la igualtat de drets, és a dir, perquè els drets siguin reals i no només nominals i per escurçar la bretxa que separa homes i dones en gairebé tot. Fem lleis plenes de bons desitjos però que en la majoria dels casos o no tenen partida pressupostària per fer-la realitat o, simplement, només es pretén el gest.

No fan falta noves lleis, sinó que es compleixin.

Però aquesta vegada va seriosament. Les dones, que són més del 50 per cent de la població, s’ho estan prenent seriosament no només sortint al carrer sinó alçant la veu. “El que no es visibilitza no existeix”, es deia en aquesta trobada. Hi ha un compromís que transcendeix l’edat, les ideologies i les classes socials. I comença a haver-hi una no sé si majoria d’homes que també considera que aquest afany per la igualtat és imprescindible. És cert que hi continua havent moltes barreres mentals i molta història que és difícil d’eliminar. Com deia Mabel Lozano, “el dia en què hi hagi tantes dones inútils en llocs de govern com homes inútils, haurem conquerit la igualtat”.

I és veritat. El dia que hi hagi un veritable repartiment de càrregues entre homes i dones a la llar, possibilitats reals de conciliació, mesures perquè les dones que volen ser mares puguin fer-ho sense renunciar a la seua carrera professional, horaris racionals que permetin als dos membres de la parella compartir-ho tot, començarà a ser possible la igualtat.

No sóc partidari de les quotes sinó del mèrit, però estan ajudant que el canvi sigui més ràpid, més efectiu. I encara en queden molts per conquerir. Les carreres científiques i tecnològiques per exemple: la clau de tot està en l’educació i en la família, on encara hi ha molts rastres masclistes.