Una vida digna

De nou es reobre el debat sobre l’eutanàsia. El PSOE ja va intentar aprovar-la en la legislatura fallida, però la falta de suports i de consens sobre un tema tan complex va deixar encallada la proposta de llei.

Ara l’assumpte es converteix en una arma de captació de vots. Lluny la meua intenció de jutjar Ángel Hernández, víctima d’una situació terrible en la qual es posen a prova tots els condicionaments morals. Només ell i la seua dona, María José, saben el sofriment que han patit, i que encara pateix Ángel.

Però el que més m’ha impressionat és que aquesta dona, que tenia la malaltia des del 1989, feia deu anys! que esperava una plaça en una residència on hauria pogut ser millor atesa i haver rebut unes cures pal·liatives adequades.

No hi va haver una plaça per a ella. I ningú, cap força política, fa autocrítica i es planteja ara afrontar el problema bàsic: la manca de cures pal·liatives per a 180.000 espanyols que tenen malalties greus.

No hi ha prou Unitats de Cures Pal·liatives als hospitals per tractar aquests malalts. I no sembla preocupar. Com diu el professor Francisco Alarcos, no hi ha en aquests moments cap país que tingui legislat com a tal un “dret a l’eutanàsia” perquè l’Estat té el deure de protegir la vida com un valor ètic i un bé jurídic.

El que existeix és una despenalització en determinats casos regulats i sempre que es faci per professionals sanitaris. Una despenalització sense prou garanties “pot ocasionar abusos greus en contra del més feble, d’aquell que té menys recursos o menys representació”. Ho diu el grup Cristians Socialistes, que afegeix que on hi ha Unitats de Cures Pal·liatives “les sol·licituds de suïcidis assistits han disminuït”. “La vida és un do i, per això, un valor indisponible, tant la vida dels altres com la pròpia.”

Fan falta més Unitats de Cures Pal·liatives, comitès de Bioètica que ajudin professionals, malalts i familiars i reconeixement de l’objecció de consciència als metges. Una cosa són drets i una altra, les responsabilitats penals. El primer dret d’una persona és a una vida digna.

Legisli’s primer sobre les cures pal·liatives i doti’s de mitjans els hospitals i després parlem de totes les altres coses.