I si Tezanos tenia raó?

Les enquestes proliferen, i aquest mateix dilluns en tindrem, crec, noves mostres. Més o menys el que deia el CIS de Tezanos: que el PSOE guanya amb certa folgança, però no amb prou majoria; que governaria fàcilment amb Ciutadans i algun suport col·lateral, com el PNB; que Podem està tocada de l’ala, tot i que encara pot allotjar aspiracions, si bé modestes; que Ciutadans està generant incertesa als votants de centre; que el PP no podrà formar equip ni amb Cs i Vox, que és allà, generant tota la polèmica i beneficiant-se’n. Així que la pregunta continua sent la mateixa: per què els electors atorguen els seus favors a aquest Sánchez?

Fàcil: perquè els altres sembla que ho estan fent pitjor. El tema de la campanya de Casado i, sobretot, Rivera, és d’aurora boreal: ocurrències mil, atacs entre ells després d’haver-se ofert una coalició, míssils que els electors perceben com a equivocats contra Sánchez, intents de desenganxar-se de la incòmoda abraçada de l’ós de Vox, sabent que és una abraçada que, en el seu cas, els resultaria imprescindible... Amb aquest panorama, què fa que el líder de Ciutadans repeteixi, una vegada i una altra, el seu repudi a pactar amb l’actual president del Govern, que considera, diu, un mal que cal eradicar de la política espanyola?

Penso, la veritat, que ha comès un seriós error triant la seua actual estratègia. Perquè el cas és que, agradi o no agradi, Pedro Sánchez consolida un lideratge en la totalitat de les enquestes, i tanta insistència demoscòpica no pot estar equivocada. Comprenc que hi ha motius perquè Pedro Sánchez disgusti molt personal.

Però crec que la seua perfídia es percep més entre la classe política i periodística que en la distant ciutadania. I no em sembla encertat, perquè no és veritat, acusar-lo de ser un perill per a la unitat d’Espanya: pot ser que sigui el contrari, pot ser que signifiqui el camí d’una difícil entesa –no de la solució definitiva– amb sectors que estableixin la temptació de trencar amb l’Estat.

En tot cas, sens dubte no serà amb l’aplicació a mansalva de l’article 155 com es resoldran els greus problemes territorials que, entre tots (més ells, d’acord), hem generat.