El que Sánchez 'sospesa'

Mai no m’ha agradat aquesta fórmula periodística que consisteix a assegurar que el president del Govern o una altra personalitat estudia o sospesa fer tal cosa: és una manera d’escapar de certeses més concretes. Confesso que ignoro el que Sánchez pugui estudiar o sospesar davant de les seues cites al llarg de tot just unes hores amb Iglesias, Casado i Rivera a la recerca de garantir la investidura. La de Sánchez, per descomptat.

Tampoc no estic segur que Sánchez hagi perfeccionat el seu art de pactar. Sí que sé que ha fet bé convocant aquests partits, suposo que a la recerca d’acords: el país no pot seguir paralitzat, negociant ajuntament per ajuntament, autonomia per autonomia i només després començar a pensar a formar un Govern sòlid i estable. Les nostres forces polítiques porten massa temps fuetejant-se, convençuts els líders que només cada un d’ells, i els seus, representen el millor per al país. Han fet impossible la sortida mitjançant una coalició i ara potser només queda deixar a Sánchez governar en solitari. Però per a això, esclar, Rivera o Casado, o ambdós, han de canviar el rumb. Són molts, a les seues pròpies formacions, els que els demanen que facilitin la investidura de Sánchez. Crec que una part important del país ho està reclamant, però ells continuen aferrats a la tesi que cal fer fora Sánchez de la Moncloa, sense percebre que set milions i mig d’espanyols han dit el contrari. Fa l’efecte que els dos líders del centredreta només miren a les parcel·les de poder que puguin correspondre’ls a l’Ajuntament de Madrid, o a la Comunitat, o a Castella i Lleó, o...

I, mentrestant, el Parlament tancat, l’Executiu en funcions i diverses lleis que ens exigeix Europa, a l’espera. Són les conseqüències més visibles del disbarat d’haver convocat dos eleccions amb un interval d’un mes. Aquest és un país en funcions i això fa que moltes coses no funcionin, encara que ja hàgim comprovat que es pot viure sense un Govern que tot ho tuteli. Encara que no eternament: aquesta setmana ha de donar-se el tret de sortida cap a una Legislatura que ha d’acabar, i pot fer-ho, amb una crisi política que està resultant catastròfica per a la imatge exterior d’Espanya.