Entre tots l'han matat...

El fracàs de la investidura de Sánchez ens condemna a un nou parèntesi de desgovern i a la més que probable repetició d’eleccions. Els que van proclamar la conveniència de possibilitar el Govern del partit més votat han canviat d’opinió, han negat la major i hi han votat en contra. Amb quin objectiu? D’una banda, facilitar una repetició electoral que els beneficiaria. O, si més no, deixar la governança en mans d’aquest conglomerat Frankenstein, amb la fundada esperança que enfonsessin Espanya perquè ells poguessin aixecar-la. Vella estratègia de l’exministre Montoro i clar exemple de política sectària.

Els que van nàixer amb una imatge liberal, gairebé socialdemòcrata, bolcats en contra dels nacionalismes i en defensa de la unitat d’Espanya torcen avui els seus vells principis i s’esforcen a competir amb el PP per substituir-lo, primer com a oposició i a continuació com candidats reals a presidir el Govern. Així, Rivera es nega a facilitar la investidura de Sánchez i l’empeny als braços d’aquesta “banda” tan injuriada.

Unides Podem resulta molt més previsible en el posicionament estratègic. El pronunciat deteriorament de la seua formació, i el del seu líder, l’obliga a jugar l’envit permanent. O aconsegueix el que demana o s’enfonsa en la misèria. I el que demana és inviable per a Sánchez, per a Espanya i per a Europa.

I què dir del PSOE. Després d’un llarg període d’escassa activitat en les necessàries negociacions, no només amb els que se suposaven els seus socis preferents, sinó amb tots els partits de l’arc parlamentari, es dedica a construir acords, començant, com bé va dir Gema Robles a Los desayunos de TVE, per la teulada en comptes de fer-ho pels fonaments. Deixant les estructures programàtiques per a no se sap quan i obrint-se a l’afany del regateig personalista sobre càrrecs i ministeris.

Així les coses, molts comencem a pensar que ha passat el millor que podria passar: el fiasco d’un possible Govern bicèfal que, amb moltíssimes probabilitats, hauria portat el nostre país a una situació, si més no, preocupant. Ara, si us plau senyors polítics, posin-se les piles, i pensin en els espanyols, als quals se suposa que serveixen, i no en vostès mateixos i els seus partits.