Teatre, pur teatre

No són cent dies en funcions sinó molts mesos, massa, en els quals aquest Govern que presideix Pedro Sánchez no ha fet pràcticament res, tret de màrqueting.

Durant els mesos de govern després de la moció de censura, Sánchez no ha aconseguit pràcticament cap acord i ha hagut de governar per decret llei, abusant d’una manera de legislar a què el PSOE s’ha oposat sempre. I s’ha mogut amb uns Pressupostos que va aprovar Rajoy i va rebutjar el PSOE, que li han permès resistir però que impedeixen fer política seriosament i resoldre els problemes reals dels espanyols.

Durant la campanya i després de les eleccions, no ha fet cap intent seriós, cap proposta de programa de Govern ni a la seua dreta ni a la seua esquerra. Pitjor encara, ha fet tot el possible perquè no hi hagués un pacte amb Podem, que era la principal possibilitat que tenia de formar un Govern.

És cert que ha aprofitat l’ocasió per posar en relleu la debilitat de Pablo Iglesias, i que gairebé l’ha destruït com a polític de futur, però no ha intentat mai formar un Govern. Ni tan sols ha fet un moviment d’acostament a Ciutadans, que era el soci preferit per molts. És veritat que Ciutadans va deixar clar que no pactaria amb Sánchez, però aquest no va fer ni un sol moviment per canviar aquesta situació. Només va demanar a Ciutadans, i també al PP, l’abstenció sense oferir ni una sola contrapartida. Res. No tenia cap intenció de fer-ho. Ni per guanyar la investidura, ni el que és molt més preocupant, per governar. I per a això es necessita una mica més que 176 vots. Es necessita programa, projectes comuns i socis fiables. No hi ha res.

Quan va fallar la investidura, Pedro Sánchez va entrar de nou en mode màrqueting. Convocatòries a la Moncloa d’associacions feministes, ecologistes, de l’Espanya buida, educatives, de la indústria o el turisme. Algú podria pensar que Sánchez vol escoltar els moviments socials, el carrer. Ho podia, ho hauria d’haver fet abans de la investidura, però ho fa ara. No busca que li aportin idees, només vol titulars als telenotícies, portades de diaris, tuits a les xarxes. Fum. Tot basat en demandes socials que només són una operació de màrqueting. per pressionar Podem.