I els drets humans?

Fa poc més d’un any, el juny del 2018, el Govern de Pedro Sánchez s’estrenava amb un gest humanitari, l’acollida dels immigrants de l’Aquarius, que Itàlia rebutjava i que cap país europeu volia acollir. Des d’aleshores hi ha hagut diversos intents –alguns del mateix Govern espanyol, sempre de l’italià– per encallar a port els vaixells que es dediquen a salvar els immigrants que estan a punt de morir en la travessia del Mediterrani. No ho han aconseguit.

Ara mateix, més de 325 persones rescatades al Mediterrani pels dos vaixells esmentats esperen un port on desembarcar. Les institucions europees han callat davant d’una nova provocació que pot tenir greus conseqüències.

El nostre ministre de Foment i mà dreta de Sánchez, José Luis Ábalos, en un altre exercici de cinisme s’ha rentat les mans i ha dit que el “molesten els abanderats de la humanitat que no han de prendre mai una decisió, els que creuen que només ells salven vides des de l’àmbit privat. Nosaltres –apunta– ho fem a través de Salvament Marítim, que no posa un vaixell, sinó bastants més i que va rescatar l’any passat 50.000 persones al mar”. No va dir el mateix fa catorze mesos, perquè llavors l’objectiu era un altre: donar una imatge de govern acollidor, únic a Europa, progressista, defensor a ultrança dels drets humans.

Pietro Bartolo, metge que tractat milers de nàufrags a Lampedusa i avui eurodiputat, ha estat més clar: “Avui, qui salva una persona s’ha convertit en delinqüent.” Els estan convertint en delinqüents els governants europeus.

O la nostra vicepresidenta, Carmen Calvo, que ha dit que “Espanya no és el port més segur”. Ho era el juny del 18 i no ho és avui, què ha canviat? Només la posició del Govern, que avui no pot treure rèdits d’una acció humanitària. Un Govern que manté les concertines a les fronteres amb el Marroc, la política del qual sobre els menors no acompanyats n’està provocant la criminalització, que no ha millorat la situació dels CIE i que ha descarregat al Marroc el fre a l’arribada d’immigrants. Això es diu, ras i curt, hipocresia.