El pet maligne

Uns senyors de l’ONU han fet un informe sobre el Canvi Climàtic i han conclòs, o almenys això s’ha entès, que la culpa és que mengem carn. Confesso que tinc la més gran de les preocupacions pel que la contaminació humana causa al Planeta, a la nostra Mare Terra i les seues conseqüències. Crec que és en efecte un gravíssim problema a què ha de donar-se resposta immediata i seriosa i que negar-ho o minimitzar-ho és suïcida. Una altra cosa és el respecte que em mereixen els panelistes de l’ONU i els seus consells. Concloure que els pets dels remugants són el cor de l’assumpte o almenys el titular que s’extreu d’això no deixa de constituir en fons i forma una collonada manifesta i universalitzada.

Però el pitjor arriba ja quan, a sobre, a la ràdio ho explica un catedràtic d’alguna cosa de la Complutense, perquè l’individu es posa en mode progre vegà i un acaba amb la impressió que s’hauria de liquidar tota bestiola vivent perquè no es tiressin pets dolents.

Doncs ja li dic que mal encaminat va pel que fa a Espanya. Perquè si alguna cosa s’està enfonsant i desapareixent és els ramats dels nostres camps i muntanyes amb els efectes perversos que això suposa. Entre altres, els incendis. Un parell de milions més d’ovelles, mig de cabres i un quart de vaques i veurien com disminuïen els focs i el nombre d’hectàrees arrasades.

Els de l’ONU i els portaveus radiofònics amb títol universitari diuen que les seues flatulències deixen anar molt de metà que, a part de la pudor i el que molesta les pituïtàries delicades, és maligne. Llavors què fem? Matar-los a tots i menjar només enciam i el rave? Doncs canys amb ells. Però, ull, que no només caldrà llavors acabar amb els domèstics. I amb els salvatges què fem? Perquè a aquests cal caçar-los i això sí que està molt mal vist per aquesta tropa educada a Disney.

Malgrat que ara que ho penso, quelcom de positiu pot tenir l’assumpte. Vaja, que me n’aniré d’espera jabalinera amb la lluna, que va per a plena, i amb la consciència ja del tot descarregada i beneïda ni més ni menys que per l’ONU. I suposo que també, encara que ni tan sols ho deu haver pensat, pel llest de la Complutense.