La confiança, en mínims

El President està en funcions i de vacances. No té prevista cap reunió amb el seu soci preferent, ni amb cap altre grup parlamentari, amb l’objectiu d’aconseguir els suports necessaris per guanyar la investidura a la presidència del Govern. A dia d’avui, comença a estar en la ment de tots que Sánchez ens portarà a unes noves eleccions al novembre. Sempre he cregut que és millor no tenir govern a tenir-ne un que ens porti al desastre.

En tot cas, sense govern hi ha molts assumptes que queden pendents i sense possibilitat de resoldre’s fins que hi hagi un govern. Pensions, salaris de funcionaris, finançament autonòmic i, per descomptat, reformes que posin aquest país en condicions d’afrontar la desacceleració del creixement i de la creació d’ocupació i reducció de l’atur.

El Govern ens vol fer creure que les dades són formidables i que ho són tant que està pensant a elevar una dècima la previsió d’augment del PIB per a aquest any fins al 2,3%. Aquesta decisió no casa ni amb les dades ja conegudes ni amb les que fa anar el Ministeri d’Economia per als propers mesos. En l’anomenat Índex Sintètic d’Activitat, pràcticament tots els indicadors o estan en clar retrocés o directament en negatiu i això ve ocorrent des de fa ja mesos.

És a dir, que el Govern té ple coneixement de l’evolució negativa de l’economia espanyola. I sens dubte, no és aliè a tots i cada un dels problemes externs que sotgen Espanya i Europa, com el Brexit, la guerra entre la Xina i els Estats Units o la situació política a Itàlia i l’Argentina. Ahir, per exemple, es va conèixer l’índex de confiança alemany i està en el seu pitjor registre des del 2011, o que les seues exportacions han caigut un 3%

És difícil explicar que, en aquest context, el Govern ens enganyi amb l’evolució econòmica o estigui de vacances o no mostri interès per formar govern. Tampoc tinc clar que els ciutadans majoritàriament s’estiguin adonant que ens dirigim a una situació molt complexa. No sé si hem après del que va passar, i no fa tant temps. Però haurien d’estar alerta i escoltar els que amb dades intenten posar blanc sobre negre, amb seny, el que s’acosta.