Atenció! Vox et vigila

Els representants de

Vox, assenyaladament Rocío Monasterio, no han estat gaire cauts a l’hora d’advertir explícitament que vigilaran els mandataris de la dreta als quals donen suport. Sembla que la formació que presideix Santiago Abascal es conforma, ja que no pot assolir posicions de poder, amb ser una espècie de guardià de les essències: ull viu a la immigració que ens arriba, res de festes quan es parla de LGBTI, no passar-se amb el tema de la violència de gènere...

A Vox se li ha de reconèixer que ha variat una mica el rumb una mica pedestre amb què va irrompre a les enquestes i, amb els límits coneguts, a les urnes: millors relacions amb els periodistes, veus menys altisonants. Com va passar a Andalusia, tallen d’arrel qualsevol passada dels seus.

Aprofiten la indubtable involució que està experimentant la societat espanyola per llançar els seus missatges de manera calmada, procurant fugir de les estridències del passat. Encara em sorprenc quan sento algun notable socialista del passat, que òbviament ha evolucionat molt, dient que “Vox diu veritats com punys”, afirmació de la qual òbviament discrepo no poc, però que em fa reflexionar.

Sigui com sigui, tant el Partit Popular com Ciutadans saben que, per arribar al govern de la nació, hauran de continuar comptant amb el suport vigilant de Vox, experimentant al clatell l’alè constant d’aquesta formació.

I, per tant, hauran de matisar aquesta classificació que són el centredreta, títol oficial al qual aspiren. Vox, com a l’altre extrem Podem, aspira, i és legítim, a influir en la governació del país, ja que de moment es veuen incapaços –en el cas de la formació de Pablo Iglesias, perquè increïblement va renunciar a una vicepresidència i tres ministeris– d’aconseguir llocs efectius de poder.

Ens agradi o no ens agradi, Vox, que no és exactament el lepenisme ni el salvinisme, però sí que podria arribar a ser, si pogués, el trumpisme, ha vingut per quedar-s’hi. Del nou Partit Popular de Pablo Casado, i fins a cert punt d’aquell una mica sense nord Ciutadans, dependrà quanta presència pública acabi tenint aquest gra incòmode, des d’ara El Vigilant, que els ha sortit en una part del cos que prefereixo no mencionar.