Sí, hi haurà notícies aviat

El mateix rei, en una declaració sense precedents a Marivent, va suggerir que hi haurà notícies (relacionades amb la investidura de Pedro Sánchez, és clar) aquest agost. Ara, quan entrem a la recta final del mes de vacances per excel·lència, ha d’haver-hi notícies forçosament. Confiem que les novetats que se’ns anunciïn no siguin la cançó de sempre; o sigui, que no hi ha novetats i que ha començat el compte enrere cap a altres eleccions i que fem un nou pas cap aquest fracàs col·lectiu. Sí, però de quines notícies parlem? S’emportarà Sánchez de Doñana algun conill al barret? O descobrirem que no hi ha cap barret? Baixarà Pablo Iglesias del Govern de coalició i ordenarà als diputats de Podem que donin suport, gairebé de gratis, a la investidura del socialista? I als grups de la dreta? Potser aquest mateix dilluns, a la presa de possessió d’Isabel Ayuso, un reaparegut Pablo Casado ens expliqui quin ha estat el fruit de les seues meditacions estivals. I Rivera? Què se n’ha fet, de Rivera? Continuarà amb el seu estèril rumb del “no és no”? I els secessionistes catalans? ¿I...? Hom ja no sap quines serien les notícies bones, quines les regulars i quines les dolentes. Però sospito que ni el mateix Sánchez no sap encara si pot resultar investit el mes que ens queda de termini legal o si, al contrari, es mantindrà com a president en funcions fins a començaments del 2020, perquè ha hagut de convocar eleccions per al novembre.

I això suposant que les tals eleccions no prolonguessin la situació de provisionalitat que vivim des del desembre del 2015: quatre anys durant els quals haurà passat tot el que es pugui imaginar i, especialment, el que no ens vam atrevir mai a imaginar, en la política espanyola. Això no ho millora ni Salvini. Ni aquell Estanislao Figueras al crit d’“estic fins als collons de tots nosaltres” abans de renunciar a la presidència de l’efímera República, l’any 1873, i tocar el dos amb el primer tren cap a París. La història ha estat molt dura a l’analitzar aquells temps; no serà menys implacable quan hagi de passar revista a aquest quadrienni negre que travessem. I als seus principals protagonistes. Excepte que, és clar, ens tornin plens de bones notícies, una cosa que, em temo, tant vostè com jo ens permetem dubtar.