Cursa sobre el foc

Diuen els qui afalaguen Pablo Casado, i hi estan en el seu dret, que el president del PP va fer matinar el del Govern (en funcions), presentant-se a les Canàries un dia abans que ell per interessar-se per la marxa de l’esfereïdor incendi que ha devastat gairebé una quarta part de la meravellosa illa de Gran Canària. Allà se’n va anar Pablo Casado, i es va fotografiar amb roba tipus Indiana Jones, cosa que va ser un èxit en política, que és una ciència on l’art més gran rau a trobar la photo opportunity.

I sí, quant a simpatia, Casado li ha marcat un gol a Sánchez, que últimament ha confiat massa en la seua vicepresidenta quant a negociacions i imatges (i la imatge de la senyora Carmen Calvo no resulta gaire somrient, mentre que el líder del PP sempre mostra un rostre optimista). Però això no és una competició a veure qui arriba primer a la meta de la fotoimatge. I, en tot cas, si parlem de focs, la cursa hauria d’haver començat al febrer, que és, com es diu, quan s’apaguen els incendis: amb prevenció.

Miri vostè com a Galícia s’ha tallat la patètica tradició de liderar cada estiu l’Espanya calcinada: multes de fins a cent mil euros als que no netegin els rostolls quan cal fer-ho o més vigilants. Però, esclar, al febrer, el Govern estava pendent de veure com es quedava en el machito; l’oposició, a veure qui la liderava; el de Podem procurant trepitjar moqueta.

I això no deixa temps per ocupar-se dels problemes reals que després acaben esclatant a l’estiu, des de l’Open Arms fins al finançament autonòmic, passant, sens dubte, per les flames de desenes de metres d’altura. Ja dic: això no és una cursa d’obstacles, a veure qui salta amb més netedat, elegància i rapidesa les onades embravides i els focs voraços.

Espanya no pot continuar actuant com si estigués en funcions i, per tant, pendent tan sols de la imatge que donen els nostres representants, que sempre estan com absents, com en campanya electoral.