El Govern Twitter

Només amb el que ha passat l’última setmana de l’any, i el que ocorrerà en les dos primeres d’aquest 2020 amb el qual s’inicia una dècada impensable, n’hi ha prou per dir que canviarà substancialment les nostres vides. Les de tots; no cregui que vostè se’n deslliurarà. L’anàlisi de tot l’ocorregut donaria per a un llibre de John Reed, a l’estil Els deu dies que van canviar Espanya... potser cap a pitjor. Perquè ara, encara que reconec que hi ha aspectes molt concrets que em resulten esperançadors en el programa creat per Pablo Iglesias i Pedro Sánchez, no m’atreviria de cap manera a dir que les nostres vides canviaran cap a millor, i tant de bo m’equivoqués.

Avui, escrivint l’últim dia de l’any i amb la reflexió del que han estat aquests dotze mesos i del que seran els dotze que vénen, només vull fixar-me en una dada, deixant per a un altre moment l’anàlisi detallada de tantes qüestions polièdriques: els periodistes no érem allà per explicar-ho. Vaig coordinar fa un any un llibre en el qual més d’un centenar de companys dels del 78 aportaven la seua visió del que va ser una era que ha esclatat a trossos. Es titulava Los periodistas estábamos allí para contarlo. Mai no ens van facilitar gaire la presència, però mai, com ara, se’ns va vetar el fet de ser allà. Per veure-ho amb els nostres propis ulls, no amb els dels qui fan la narració oficial.

No ens van deixar entrar –de preguntar ja ni en parlem, esclar–, i em refereixo a l’ocorregut aquest dilluns al Congrés dels Diputats, que no és només, esclar, dels diputats, i menys d’“alguns” diputats, a un dels actes que més transcendència pot tenir en el que ens passi a tots els espanyols, catalans, per descomptat, inclosos, en els temps venidors.

La primera vegada que es forma una coalició d’esquerra en vuitanta anys d’història d’Espanya. I els nois de la premsa, del costat de fora. S’han apropiat de l’Executiu, han paralitzat el Legislatiu i han segrestat el Judicial.

A nosaltres, que algun dia vam tenir la pretensió d’anomenar-nos el quart poder, ni entrar ens deixen ja als salons on els poderosos es feliciten i aplaudeixen per haver aconseguit, com fos, una pròrroga a les poltrones, dit sigui amb el respecte pertinent.