I si li surt (quelcom) bé?

Comença la sessió d’investidura, que acabarà presumiblement dimarts amb la confirmació de Pedro Sánchez com a president del Govern gràcies a la complicitat d’Esquerra Republicana de Catalunya i a l’aval, en últim extrem, d’una formació completament desconeguda fa pocs mesos anomenada Terol Existeix. I els enemics d’aquesta primera coalició d’esquerres a Espanya des de fa vuitanta anys diuen ja, potser resignats, que almenys serà, aquesta que s’inauguri la setmana vinent, una legislatura que durarà poc, un any, dos a tot estirar, enmig de tensions internes i externes sense fi ni compte. Ja. Però i si a Sánchez li surt bé aquesta jugada de màxim risc, com gairebé totes les seues?

Cal no deixar de banda la possibilitat que la deessa Fortuna, que sempre ha acompanyat l’encara president del Govern central del Regne d’Espanya, avui en funcions, continuï protegint-lo. Com quan va guanyar les primàries el 2014, gairebé un desconegut al si del partit que va fundar Pablo Iglesias (Posse, naturalment) fa cent quaranta anys, i que ara s’està desmuntant per donar pas a un altre tipus de formació, molt més unipersonal fins i tot que en els temps de Felipe González. Com quan va triomfar la moció de censura contra Rajoy embarcat en un Govern Frankenstein que ara es repeteix, incrementat en la seua tripulació.

Perquè, malgrat les descàrregues tancades de fuselleria periodística (no dic jo que no siguin merescudes: els mitjans s’han convertit en la principal oposició a la situació, tan atípica, creada, mentre la veritable oposició política va com despistada), no queda cap altre remei que reconèixer que Sánchez ha anat tan lluny que no queda cap altra sortida que la que es faci alguna llum al final del túnel. Creu el candidat a seguir a La Moncloa que ell serà capaç del que no va aconseguir Rajoy, ni ningú, excepte Adolfo Suárez amb Tarradellas el 1977: es parla en alguns cercles d’una consulta d’autodeterminació pactada amb Esquerra Republicana. I tant alarmisme no em sembla del tot cert: el que s’estudia és un referèndum constitucional, d’acord amb l’article 152.2 de la Constitució, que preveu un referèndum en una autonomia que es doni un nou Estatut o el reformi de manera substancial.