Quasi 1.450 aturats al dia

El Govern en funcions de Sánchez ha aconseguit l’any 2019 les pitjors dades d’ocupació des del 2013. Ni més ni menys que 1.450 treballadors se’n van anar a l’atur cada dia dels últims divuit mesos. De fet, es van crear l’any passat 180.000 llocs de treball menys que fa un any. Els portaveus de torn del Govern es van vantar d’aquestes dades buscant i rebuscant-ne alguna que els permetés dir que eren bones, encara que no ho van aconseguir. No hi ha ni una sola magnitud que pugui ser considerada ni mig bona. Ni ocupació, ni reducció d’atur, ni contractes indefinits. Res de res.

I sembla que no n’hi ha prou amb el mal que ja han causat amb els seus decrets, anomenats socials, que el candidat Sánchez vol continuar governant amb mesures que únicament aprofundiran en el que va malament. Adverteix de la derogació de la reforma laboral, mitjançant la qual s’han aconseguit recuperar més de 2,5 milions de llocs de treball des del 2013. Però també amb més pujades del salari mínim interprofessional (SMI), despesa pública que pot arribar als 50.000 milions d’euros, increment d’impostos i, per rematar-ho, la derogació de la reforma de les pensions, sobretot el factor de sostenibilitat, que pretenia precisament aprofundir en la permanència del sistema públic i el repartiment dels problemes de finançament entre les diferents generacions, entre els jubilats presents i els futurs.

A més, les dades de desocupació no han estat les úniques dolentes que hem conegut aquests dies. L’economia espanyola ja creix per sota del 2 per cent i sectors com la indústria manufacturera o el de l’automòbil ho estan passant realment malament. Sens dubte, si el govern de coalició de socialistes i comunistes amb el suport de separatistes, nacionalistes, batasunes i regionalistes tira endavant, l’economia no podrà beneficiar-se dels millors vents que arriben de l’exterior. Molt al contrari, l’esbombat progressisme serà en realitat retard i empobriment, i precisament dels més vulnerables. Joves i treballadors menys qualificats, majors de 55 anys i dones veuran com empitjora el seu projecte de vida i comprovaran que les dificultats per accedir al mercat laboral o a un habitatge s’agreujaran. Veurem si hi ha govern i què serà capaç de fer.