APUNT ALIÈ
Un espectacle dantesc
El sainet al qual vam assistir fa uns dies a compte de la derogació de la reforma laboral serà difícil de tapar. Al Govern no li valdran els artificis, les mentides, les falòrnies a què ens té acostumats. Hi ha un Govern partit en trossos que no ha sabut gestionar la crisi sanitària i que ens porta de cap a la ruïna econòmica.
En aquest context, encara no m’explico com es pot ser tan irresponsable. El PSOE firma un acord amb Podem i Bildu per derogar íntegrament la reforma laboral del 2012. Una reforma que no només va servir per parar la sagnia de llocs de treball de l’anterior crisi, sinó que ha continuat donant suport a les empreses amb més flexibilitat per mantenir l’ocupació i firmar centenars de milers de llocs de treball fixos.
De matinada, el PSOE va decidir canviar l’acordat i ja no es derogava la reforma laboral completa, sinó les parts que l’esquerra considera lesives quan van ser precisament la que van donar flexibilitat i acomodament a milions de llocs de treball. Cal recordar que el Banc d’Espanya va deixar escrit en un informe que, si s’hagués aprovat abans –durant l’etapa de Zapatero– la reforma laboral de Báñez, Espanya s’hauria estalviat almenys 2 milions d’aturats.
En tot cas, la rectificació va anar seguida de bon matí per unes declaracions del líder de Podem en les quals deixava molt clar que el firmat, firmat estava i que a més era el pactat en l’acord de govern. El desastre era ja imparable. Partits, sindicats, empresaris i fins i tot mitjans d’esquerra van posar el crit al cel.
L’Executiu havia dinamitat el diàleg social, que veurem si es pot recompondre. Calviño va amenaçar, pel que sembla, d’anar-se’n, i de nou el missatge era que no es derogava la reforma laboral. Fins i tot Sánchez va haver de trucar a Garamendi, de la CEOE, per calmar els ànims. Però la punyalada ja estava feta i l’escàndol transcendia fora d’Espanya. I el pitjor, encara que no es derogués la norma, la confiança, la seguretat jurídica i l’ocupació s’han posat en escac just en el pitjor moment.
Tot un disbarat que hauran d’explicar-nos a canvi de què es va concedir.