Prohibit fumar

La Xunta de Galícia, amb l’objecte de la seua lluita contra el coronavirus, restringeix dràsticament fumar en llocs públics, incloent-hi el carrer i les terrasses. Una prohibició més, encara que aquesta segurament necessària: llegeixo informes amb pretensió científica que asseguren que és un pas positiu per prevenir contagis. Llavors, per què no s’ha imposat una mesura com aquesta a tot el territori nacional?

Continuem sent l’exèrcit de Pancho Villa, descoordinats i caòtics. El tema del tabac és l’últim exemple de fins a quin punt Espanya s’està convertint en un model de desorganització, un regne de taifes. Una cosa semblant al caos. Perquè, a part d’això del fum, hi ha moltes altres coses en flames. Passin i vegin. Mirem, per exemple, allò de la FEMP (Federació Espanyola de Municipis i Províncies), organització fins ara modèlica per la falta de sectarisme i l’eficàcia al servei dels ajuntaments, independentment del seu color. La pretensió del Govern d’aconseguir –simplificant molt, esclar: diuen que els tornaran en deu anys– els 14.000 milions de romanents que, en virtut d’una llei Orgànica de l’any 2014, els municipis no poden gastar, ha desencadenat una autèntica batalla interna, que amenaça de fer sotsobrar l’Executiu de coalició quan aquesta qüestió arribi al Parlament. Amb el fàcil, dic jo, que hauria estat pactar entre PSOE i PP la derogació d’una llei aprovada en temps molt diferents dels actuals i fomentar que els ajuntaments gastin els seus romanents en programes eficaços en la lluita contra el virus que ens devasta... Però no. Increïblement, m’atreviria a dir que el nostre és gairebé l’únic país europeu en el qual Govern i oposició no treballen d’acord per enfrontar-se a la situació més difícil que la nació viu des de la Guerra Civil. I tot són problemes “polítics” que se sobreposen a la necessitat bàsica de reconstruir una Espanya inquietant i posar-la en peu de guerra contra els rebrots, matèria en la qual ostentem el molt lamentable lideratge mundial, allà queda això: en tenim la prova amb el fet que el que va ser cap de l’Estat durant quatre dècades, amb 82 anys a la seua esquena i aquesta

pandèmia contagiosa, camina pel món mundial en parador desconegut...