A l’escola!

La ministra Celaá i els consellers d’Educació de les comunitats haurien d’haver previst la tornada dels nens a les aules. És incomprensible que no hagi estat fins aquests últims dies d’agost quan han començat a desbrossar les mesures per al retorn als centres.

Durant aquests mesos d’estiu hi ha hagut prou temps per abordar la manera en què els nens puguin fer classes presencials complint amb els protocols pertinents, com el d’estar separats dos metres o les mascaretes. Per fer-ho, és evident que les classes han d’adaptar-se i que es necessita més professorat. És obvi que moltes escoles són petites i no tenen prou espai per desdoblar les classes, però sempre hi ha alguna solució i és en aquestes solucions en les quals haurien d’haver estat treballant els responsables polítics amb els col·legis.

El que és evident és que les classes presencials s’han de prioritzar sobre les telemàtiques. En primer lloc, no tots els nens tenen un ordinador per seguir les classes, i en segon lloc, si en una casa hi ha dos o tres germans difícilment hi haurà dos o tres ordinadors. S’hi ha d’afegir que no tots els nens tenen “habitació pròpia” per poder estar tranquil·lament seguint una classe, potser han de compartir-la amb un altre germà que també necessita aquest espai per rebre telemàticament les classes. En fi, que els nens no vagin a les aules estableix una línia roja de desigualtat.

Els que tenen famílies que disposen de més mitjans econòmics no tindran cap problema, però els que no comptin amb aquests mitjans econòmics es veuran abocats a una situació de desigualtat en l’aprenentatge. Per això és necessari que les escoles s’obrin i els nens puguin tornar a les aules amb totes les garanties. Malgrat tot el virus hi és i ningú no podrà garantir una seguretat al cent per cent però, això sí, cal exigir que s’hi posin tots els mitjans per evitar els contagis.

Jo no sé què han fet les autoritats educatives durant l’estiu, però el que és evident és que no han fet els deures. De tots és la responsabilitat, d’Educació i de les conselleries de les comunitats. I no val que es donin la culpa els uns als altres, tots ho són sense pal·liatius, començant per la ministra Celaá.