Arrimadas s'arrisca

La tornada d’Inés Arrimadas al primer pla de la política després de la seua recent maternitat coincideix amb les negociacions de Pedro Sánchez per adjuntar suports al seu projecte de Pressupostos. La líder de Ciutadans desplega un discurs conciliador en matèria de pactes que és molt aplaudit pels mitjans afins al Govern. Detall a tenir en compte perquè contrasta amb les crítiques a Pablo Casado per negar-se a firmar en blanc el suport del PP als comptes que en el seu dia donarà a conèixer Pedro Sánchez.

Perdut el suport d’ERC –Rufián veta qualsevol pacte en què participi el partit taronja– i comptant només amb el del PNB, per al PSOE el suport de Ciutadans es revela crucial.

En termes polítics, Arrimadas s’arrisca molt al fiar-se de

donant per fet que complirà els compromisos pels quals Ciutadans donarà suport als futurs comptes del Regne. Entre aquests compromisos destaca el de no apujar els impostos com exigeix Podem, soci del Govern.

Però Pablo Iglesias, fa poc en una entrevista, ha reiterat que l’“impost als rics” és irrenunciable. No ho ha dit amb aquestes paraules, ara prefereix el llenguatge de fusta: “Revisió de la fiscalitat en un sentit progressista i distributiu”, però segueix en el mateix.

En l’esmentada entrevista fins i tot parlava de modificar a l’alça determinades figures impositives i d’apujar l’IVA a alguns productes de luxe.

Arrimadas confia que el president compleixi i que no cedeixi davant de la pressió dels seus socis però en ordre de fer honor a la seua paraula els antecedents de Sánchez no són encoratjadors.

I és aquí, on l’aposta estratègica de Ciutadans recolzant els Pressupostos de fet obre la porta perquè Sánchez pugui completar la legislatura mantenint el pacte amb Podem, on podria trobar-se amb el rebuig a les urnes d’una part considerable dels seus votants.

A Catalunya en les eleccions autonòmiques del 2017 va ser el partit més votat. Va aconseguir 36 diputats. Ara l’última enquesta els anuncia una pèrdua de fins a dos terços de l’electorat. Es quedarien en 13 escons.

La situació sanitària i social és preocupant, i com a tal reclamaria dels partits polítics arraconar l’interès partidista amb l’objecte del bé comú.