El passat no mor mai

En general, els polítics quan estan en el poder s’obliden que els seus actes queden gravats a la memòria dels seus subordinats. Memòria que així que desapareix la dependència jeràrquica recobra autonomia. Els qui des del poder actuen o insten els col·laboradors a perpetrar accions de dubtosa legalitat obliden que el temps no esborra el passat. Esperar que els seus antics subordinats s’instal·lin en el silenci com vells samurais que no esperen res és un error.

Ho estan descobrint aquests dies –ja allunyats del poder– l’antic ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz i la també exministra de Defensa i antiga secretària general del Partit Popular María Dolores de Cospedal.

L’origen dels seus futurs mals té a veure amb els missatges telefònics que va creuar fa un temps Francisco Martínez, exsecretari d’Estat d’Interior amb un jutge de l’Audiència Nacional. Martínez, que està investigat en el sumari del cas Kitchen, seria –segons la seua dita– dipositari dels detalls que van envoltar una operació il·legal encaminada a desfer-se de proves que tenia en el seu poder Luis Bárcenas, extresorer de PP processat per diversos delictes relacionats amb el finançament il·legal del partit. Martínez, que diu que ha comès el “grandíssim error de ser lleial” a qui qualifica de “miserables”, inclou també en aquest apartat infamant Mariano Rajoy, expresident del Govern.

Martínez diu que té proves que demostrarien l’espionatge il·legal a Luis Bárcenas que van portar a terme funcionaris policials que suposadament obeïen ordres d’aquells a qui Martínez assenyala amb verb irritat. Tot aquest assumpte que torna l’eco de dies en els quals es va fer famós aquell “Luis, sé fuerte”, missatge de Mariano Rajoy a Luis Bárcenas, el tresorer que acabava d’ingressar a la presó i allà segueix, revela que el passat mal enterrat o, com en aquest cas, per jutjar, acaba tornant per cobrar-se revenja. O justícia. Els jutges diran.