Ningú al comandament

Aquests dies són molts els que a la vicepresidenta i ministra d’Economia li posen cara de Pedro Solbes. A mi particularment em va semblar que Nadia Calviño deixava enrere el seu currículum i s’unia, no sé si de pensament, però sí sens dubte d’obra, al disbarat que han muntat Pedro Sánchez i Pablo Iglesias des del mateix moment que van firmar el programa de govern. Ara, per descomptat ho crec encara amb més motiu, ateses les circumstàncies realment tràgiques en què es troba l’economia espanyola. L’última entrevista de Calviño apuntala aquest sentiment i deixa veure la submissió de la vicepresidenta a la línia marcada i que està plena d’errors de previsió, descoordinació i resolució dels problemes. Ja sabem per les dades que la caixa està buida i, per tant, que el mantra de l’escut social no es pot complir. No se sap res de la prestació de 450 euros als desocupats de llarga durada, ni les empleades de llar han rebut la seua promesa ajuda, l’ingrés mínim vital és un fracàs i els ERTO no se sap fins quan duraran, però sí que molts encara no s’han cobrat mentre treballadors que ja són als seus llocs de treball continuen rebent la prestació, cosa que els obliga a guardar uns diners que hauran de tornar no se sap quan.

Diuen des del Govern que no tenen problemes de diners. La ministra Montero ho va dir al Congrés després del fracàs d’“aixecar” dels ajuntaments el superàvit dels seus comptes. Però sabem que s’han demanat al fons europeu SURE més de 20.000 milions d’euros, que ja al juliol s’han gastat sense haver-los rebut. Escrivá, un altre ministre que ja assegura retocs en el sistema de pensions per diverses vies. O la titular de Treball, incapaç de tancar un acord per allargar els ERTO, que a partir del mes de setembre podrien consumir atur i que tindran menor quantia.

En aquest context, Calviño continua transmetent que l’economia s’està recuperant, cosa que no és certa després de veure el comportament de moltes dades de l’agost, en lloc d’agafar el comandament i començar a posar les coses a lloc. La seua missió, la que molts van creure que venia a exercir des d’Europa, era precisament l’ortodòxia, generar confiança en els inversors i posar sensatesa en els comptes.