El vesper

No es creguin, o creguin-se poc, qui asseguri saber alguna cosa sobre el galimaties que han deixat els resultats electorals: ningú no sap res. No és que les negociacions per als indispensables pactes s’estiguin portant amb discreció, o en secret, sinó que no hi ha negociacions de cap mena, llevat que es digui negociar a una carta, a un tuit o a una conversa telefònica per cobrir l’expedient. En això, l’espanyolitat de tots els partits concernits, que són tots, assoleix el màxim històric, ja que ja no és que s’estigui deixant tot per a última hora, com dicta la tradició, sinó que sembla estar deixant-se tot al potser, a l’atzar. Mariano Rajoy, que en això de provar d’eludir els merders no només era espanyol, sinó molt espanyol, deia que el més aconsellable quan es presenta un problema és que no t’enxampi enmig. El mes d’agost, les vacances, venen a facilitar aquest escapisme, i ja ni els catalans, que segons l’autor citat “fan coses”, saben què fer en un embolic de tal magnitud i s’entreguen, els seus partits locals, al que fa tot el món, a escriure’s cartes (ERC a Junts), a enviar-se tuits (Rufián segurament) o a fer-se algunes trucades.Ningú no sap res en aquest galimaties perquè, més que galimaties, és un vesper, i ningú no vol agitar-lo massa. En poc més de dos setmanes, els parlamentaris electes hauran de reunir-se, formalitzar la seua acta i fer alguna cosa, però d’aquest alguna cosa, ni més ni menys que sancionar un nou govern, no en saben gens ni mica, raó per la qual és probable que no arribin a sancionar res arribat el moment i que alguns s’hagin de tornar a barallar per figurar a les llistes de les seues respectives formacions, que són, per cert, un altre vesper.Les vespes, les altres, les himenòpteres, viuen aquests dies, amb aquestes calors i aquesta set, el seu moment de més excitació. Són horribles, el seu brunzit gela la sang, ataquen a traïció i en picar injecten una combinació de verins que poden deixar-te sec, però, almenys, saben construir alguna cosa, aquestes fantàstiques cases penjants de sòlida estructura. En aquest altre vesper, en l’humà i espanyol postelectoral, no sembla estar construint-se sòlidament gran cosa, ni en secret ni a veus, tret que, si no canvien les coses, haurà de ser l’atzar, i esperem que un atzar democràtic i antifeixista, el que proveeixi.