APUNT ALIÈ
Canalles i covards
Fa poc, en una entrevista, vaig afirmar amb plena consciència que les xarxes són, avui, el refugi de canalles i covards. No venia d’un comiat de solter, ni d’un sopar commemoratiu d’alguna promoció, perquè em recordo a mi mateix de matí, descansat i sobri. I fa un parell de dies ha arribat la comprovació de la meua afirmació rotunda, perquè un grapat de covards i canalles han robat les fotografies dels rostres d’unes menors, i els han aplicat uns cossos diferents, i en postures desvergonyides. Manllevant l’estil de claredat cervantina, estem autoritzats a escriure que les mares d’aquests canalles seran unes santes i no tenen la culpa del que fan els seus fills, que s’han convertit en uns fills de puta.
“Hi de puta”, hauria escrit Cervantes. Tinc cinc netes, i comprenc la indignació d’Almendralejo, aquesta meravellosa capital de la comarca de Tierra de Barros, indignació que, per solidaritat, s’ha estès a tot Espanya, i ha de ser pertinaç, perquè no quedi en la indignació gasosa, que crea molta escuma i, després, desapareix. Faig servir les xarxes diàriament, i em són molt útils, i han aconseguit que la biblioteca d’Alexandria de tot el planeta estigui a l’abast de tots els que vivim al planeta. I, per això mateix, és necessari posar els mitjans per perseguir els canalles i els covards, i els mitjans els poden manejar excel·lents rastrejadors digitals, que formen part dels cossos de seguretat de l’Estat, i afegiria els serveis d’intel·ligència, tret que permetin que demà aparegui una ministra duent a terme una fel·lació a un mico, gràcies a l’ús criminal de la IA i les tècniques adulterades de Photoshop.
Vull dir, per si no s’ha entès, que els covards i canalles que han trepitjat, i abusat, i robat la imatge d’unes nenes d’Almendralejo ho poden fer, demà, amb la presidenta del Congrés o amb el ministre d’Interior. O tallem aquest aplanament d’imatge o les mares en persona de qui tot això li fa gràcia poden sortir aparentment en pilotes i en posicions luxurioses. No és una anècdota. És un perill universal, i l’única manera d’aturar els canalles és la identificació i l’enjudiciament per activitat criminal.
Perquè tots els canalles del món, quan han de donar la cara, pateixen una descomposició intestinal, que és la reacció clàssica dels covards.