APUNT ALIÈ
I què més?
SERVEIX DE RES, la sessió d’investidura a què s’ha sotmès Alberto Núñez Feijóo? Sens dubte, ha aprofitat per desgranar el seu programa polític i estrenar-se com a cap de l’oposició. I com era d’esperar, Pedro Sánchez ha fet una d’aquelles ostentacions de menyspreu i ha enviat Óscar Puente, exalcalde de Valladolid, a enfrontar-se amb el líder del PP.Però anem per parts. El primer és reiterar que el debat d’investidura arriba massa tard. Les eleccions es van celebrar al juliol, i amb l’estiu pel mig arribem al mes de setembre comptant en l’imaginari col·lectiu que Pedro Sánchez és i continuarà sent president.Continuo pensant que Alberto Núñez Feijóo no sap gestionar els tempos polítics, que a nivell nacional no són els mateixos que a nivell autonòmic.
Sembla oblidar que Madrid és l’escullera de totes les comunitats. I si va ser l’actual presidenta del Parlament, la senyora Armengol, la que li va imposar la data hauria d’haver protestat clar i català. En qualsevol cas, el líder del PP ha demostrat des de la tribuna del Congrés que té un projecte polític i quins són els límits que estableix a l’hora de buscar acords. Però si bé aquests límits els ha deixat marcats amb els partits independentistes, el seu problema continua sent Vox, que provoca un gran rebuig en bona part de la societat i que és la seua kriptonita.És prou cert que amb els partits independentistes succeeix el mateix, i més ara que Pedro Sánchez, una vegada més, s’ha desdit amb aquesta desimboltura que tan bé fa anar de tot el que assegurava fa dos mesos: que d’amnistia res de res.
Però la Moncloa bé val, no una missa, però sí trair la paraula, la qual cosa Pedro Sánchez qualifica de “canvi d’opinió”. Tornant a l’essència del debat, tinc la impressió que és un assaig general del que serà la legislatura en la qual Alberto Núñez Feijóo haurà d’atacar contra tots els portaveus de la Cambra, inclosos els que aparentment li donen suport. Sens dubte, estar a l’oposició és una bona escola per forjar-se com a líder i augmentar els galons, però també per perdre’ls. Em pregunto què quedarà després d’aquesta sessió d’investidura en la qual difícilment hi haurà sorpreses, i com seran aquells dies que s’acosten en què Pedro Sánchez començarà a pagar el preu que li exigeixen per continuar sent President