Feijóo i l’‘horitzó balcànic’

l’encerta Alberto Núñez Feijóo a l’assenyalar que a l’Espanya dels nostres dies no hi ha fórmula superior a l’autonòmica perquè “garanteix alhora diversitat i igualtat”. En aquesta conclusió, sens dubte, resumeix els seus anys d’experiència política com a president que va ser de Galícia durant quatre legislatures. Però tinc per a mi que erra al provar de reforçar la seua asserció assenyalant que l’actual organització del que coneixem com l’Estat de les autonomies “ens allunya tant del centralisme com d’uns nacionalismes que ens porten a l’edat mitjana o a un horitzó similar al dels Balcans”.Centralista per antonomàsia és la República Francesa i amb aquesta concepció de l’estat que hereta alguns dels principis nascuts en la Revolució del 1789 ve superant el pas del temps sense discrepàncies d’opinió pública rellevants tret del cas dels nacionalistes corsos. Sent intel·ligent l’encomi de l’actual model espanyol d’organització territorial, és una exageració parlar d’un “horitzó similar al dels Balcans” com a advertència o premonició de cap a on podrien conduir-nos en termes de conflicte obert les exigències dels separatistes portades al límit. El que es va esdevenir als Balcans als anys noranta del segle passat va ser una guerra civil sorgida al tall de la disgregació de Iugoslàvia, un Estat organitzat com una federació de repúbliques la desintegració de la qual després de la mort del dictador Josip Tito va donar pas a la guerra entre algunes. Amb Sèrbia al capdavant de l’intent de reunificació mitjançant la força militar. Un intent que va resultar fallit, entre altres raons, perquè també Croàcia va apostar per la separació amb el vistiplau d’Alemanya i el silenci de la Unió Europea. I ambdós es van acarnissar amb Bòsnia i Hercegovina. El resultat d’aquella guerra civil imposada per Sèrbia i secundada per Croàcia és conegut i no és poca cosa. Prop de 140.000 morts i quatre milions de desplaçats. Una tragèdia les ferides de la qual encara no han cicatritzat del tot.Per moltes que arribessin a ser les cessions de Pedro Sánchez a Junts i ERC per donar suport a la seua investidura, no sembla que a l’Espanya actual que regeix la nostra Constitució del 1978 pogués donar-se aquest horitzó balcànic a què es refereix el líder de l’oposició. Molt de compte, perquè de vegades les profecies les carrega el diable.