Cap a l'apocalipsi

Davant l’anunci de la data del referèndum, l’Estat ha obert la capsa dels trons. Cada dia que passa, així que el nostre govern va concretant-ne els detalls, s’anuncia una pirotècnia de denúncies que il·lumina les nostres consciències amb tota mena de monstres orbitals.

Fa uns dies el president Puigdemont va tranquil·litzar el funcionariat dient que del procés referendari se n’ocuparien voluntaris. Que s’obriria una borsa d’agents electorals. Doncs només acabar la declaració, s’encenien les metxes de les palles borratxes estatals disposades a disparar-se contra les cames de tots els qui gosessin inscriure’s com a generosos i esforçats vetlladors per garantir un procés electoral com cal.

L’aparat de l’Estat té material pirotècnic per desanimar tothom, sigui de la condició que sigui, qui gosi participar en l’acte il·legal possiblement més inic des que Espanya és una, gran i lliure. Tant si són 4.000 voluntaris com si en són 40.000. A tothom li costa d’imaginar com s’investigaran i es jutjaran milers i milers de persones acusades de les figueres penals que s’escaiguin.

Les nostres oïdes van arribar a sentir que, si no n’hi hagués prou amb aquesta terrible amenaça, i per no convertir la situació en un absurd, els guardians de l’ordre constitucional no descartarien la via directa de l’Estat d’excepció. Automàticament em vingueren a la ment diversos passatges de l’Apocalipsi. I se’m respongueren tots els interrogants sobre com actuarà l’Estat arribat el cas que arribem incòlumes al dia 1 d’octubre, dia de la traca final.

Rellegeixin, si us plau, sobretot aquestes parts del llibre: el Drac i el Combat, els Set Segells i, sobretot, les Set Trompetes, les Set Copes, la Derrota i la Nova Jerusalem. I així que aniran llegint les paraules misterioses, veuran nítidament com el plor i el cruixir de dents del poble escollit, esdevindrà allà en un altre indret fora del món conegut, riures i cants de joia eterns.

Però el trajecte fins a arribar a la Nova Jerusalem, fins a veure de nou Jesús, és el camí de l’Armagedon. El camí de purificació per mitjà del dolor, de les catàstrofes naturals, de les mil plagues, de les barbaritats més obscenes, fins a l’adveniment de la fi del món i del temps. I Sèneca, que passava per allí, em reblà l’obertura dels ulls amb aquestes paraules: “No t’espanti el dolor, perquè o s’acabarà o acabarà amb tu.”