La presidenta de tots els catalans

Lorena Roldán pretenia, amb la moció de censura de dilluns passat, ser la presidenta de tots els catalans. No se n’ha sortit. Si hi vol persistir, haurà d’esperar les properes eleccions, si és que no la relega un altre candidat del partit. Hauria estat la primera presidenta de Catalunya. La 132, si no vaig mal comptat, des de Berenguer de Cruïlles, el 1359. Sí, de quan Catalunya no era Espanya, sinó el regne de Catalunya i Aragó. I tindria el tracte de Molt Honorable, mal que per aquesta dignitat no li hem sentit referir-se a l’actual. El que hauria fet el seu govern ja ens ho va explicar Arrimadas i ho repeteix Rivera, dia sí dia també: escola trilingüe (o quadrilingüe a la Val d’Aran?); eliminar les “ambaixades”, els barracons, les llistes d’espera; restituir la neutralitat de l’espai públic, implantar el bilingüisme efectiu a tota l’administració pública, etcètera. I, el més important, restituir la convivència a Catalunya. És a dir, es proposaria governar tot Catalunya amb el suport del 25,4 dels vots de les darreres eleccions catalanes de 2017, la força més votada. Tota la resta de catalans, com deia Arrimadas, comprovaria com de bé saben fer-ho, fins al punt que una bona part dels que no varen votar-los acabaria enamorant-se’n. Potser la gravetat i l’honorabilitat del càrrec llimaria el caràcter malhumorat, càustic, displicent i bel·licós de la presidenta. I de passada, de tots els líders del seu partit.

Potser sí que baixaria el nivell de crispació generalitzat que genera llur discurs cada vegada que s’han de referir a Catalunya, que és cada dia per un motiu o un altre. Potser sí que finalment veuríem aquests líders i lideresses canviant el somriure nerviós i sardònic habitual per un somriure dolç i seductor. Però no se n’ha sortit, perquè, en realitat, la intenció no era ésser la propera presidenta de Catalunya, sinó, davant la possible pèrdua de vots en la pròxima convocatòria electoral, al seu partit i als seus competidors unionistes els cal teatralitzar al màxim el grau de càstig que s’ha d’aplicar a l’independentisme. Sobretot últimament quan s’ha descobert el veritable germen violent del secessionisme. Moció de censura, denúncia a Fiscalia per possible vinculació amb els CDR, aplicació immediata del 155, què més? Obligar els qui duen un llaç groc al pit a canviar-lo per una estrella?